El Pirineu necessita més professionals sanitaris

La pandèmia del coronavirus ha tensat al màxim el sistema sanitari i ha evidenciat que la dotació de personal s’aproximava més a les carències que denunciaven els sindicats que a les bondats que proclamava l’administració. L’atenció a tants pacients afectats per una malaltia altament infecciosa ha obligat a suspendre operacions no urgents i a espaiar els controls periòdics a afectats per patologies cròniques, entre altres conseqüències. Malgrat tot, metges, infermeres i la resta dels professionals han hagut de fer un gran sobreesforç per atendre els infectats i la resta de malalts.

El personal sanitari no ha pogut abaixar la guàrdia en cap moment perquè la pandèmia ha provocat que el nivell d’activitat s’hagi mantingut en nivells molt alts en tot moment. Un exemple d’això és que el nombre de malalts a les UCI ha estat superior al que era habitual fins i tot en els períodes en què l’impacte de la Covid ha remès. A més, els infectats necessiten ser atesos tant als centres d’atenció primària com als hospitals de forma diferenciada a la resta de pacients, i els professionals que els tracten han de portar també equips de protecció. I per si fos poc els equips d’infermeria dels CAP han assumit el gruix de la campanya de vacunació.

Està clar que la pandèmia ha comportat un gran treball afegit al sistema sanitari a tot el territori. Tanmateix, aquesta circumstància s’ha fet notar encara més a les zones que partien de menys dotació inicial de mitjans humans, com el Pirineu de Lleida, que pateix una falta endèmica de professionals.

Ja fa més de quinze anys que la llavors consellera de Salut Marina Geli va anunciar la implantació d’un plus econòmic per als que volguessin treballar en aquestes comarques, encara que des d’aleshores Salut mai ha aclarit de quina forma s’ha aplicat. Però més que la qüestió econòmica, una de les principals causes d’aquest problema és que els titulats de medicina i infermeria, sobretot els que es troben en els primers anys de la seua activitat, consideren que les opcions de desenvolupar una carrera professional brillant són menors als centres sanitaris d’aquestes àrees poc poblades que als grans centres de Barcelona.

Els mitjans amb què compten aquests últims i la complexitat de les patologies que poden atendre són molt més grans que els del Pirineu i, en alguns serveis, que els de Lleida ciutat. Per aquest motiu, caldria impulsar de forma decidida el treball en xarxa entre els grans hospitals i els més petits, de manera que els professionals d’aquests últims puguin beneficiar-se de les possibilitats que ofereixen els primers, i posar en marxa mesures que permetin que el personal dels CAP de zones rurals disposi també de més mitjans, suport d’especialistes i oferta de formació.