La rebel·lió dels equips rics

Un terratrèmol ha sacsejat el món del futbol amb l’anunci que els clubs més rics d’Europa volen crear una nova competició, la Superlliga, amb quinze equips fundadors que serien fixos i cinc més que hi accedirien prèvia classificació cada any. Ho va anunciar Josep Maria Bartomeu abans d’acabar la seua tempestuosa presidència i es va concretar ahir amb l’acord de sis clubs britànics, els dos de Manchester, Liverpool, Arsenal, Chelsea i Tottenham, tres d’espanyols, els dos de Madrid i el FC Barcelona, i tres d’italians, els dos de Milà i la Juventus, als quals s’hi podrien afegir dos d’alemanys, Bayern de Munic i Borussia Dortmund, que en principi sembla que hi estan en contra, i un de francès, París Saint-Germain, que s’ho està pensant.

En principi són els equips que han conquerit els títols europeus més importants dels últims anys i també els més rics, que amb aquesta nova fórmula volen guanyar encara més diners, 3.500 milions d’euros d’entrada que poden arribar als 10.000 amb els drets televisius i 250 milions per al guanyador, més del doble del que rep ara el campió d’Europa. En contra del projecte estan les federacions estatals i també la UEFA, que han amenaçat d’excloure aquests equips de totes les competicions nacionals i prohibir que els seus jugadors participin en les respectives seleccions.

No s’ha aclarit si aquests equips seguirien participant en les competicions estatals, però tenint en compte els calendaris anticipats amb dos voltes i fase final i que també juguen les seleccions sembla complicat quadrar-ho, tret que destinin als partits nacionals els seus equips B, una cosa que rebutgen les federacions, que veurien com disminuirien dràsticament els drets televisius i fins i tot l’interès esportiu de la competició. Els clubs, amb Florentino Pérez com a president de la nova Superlliga, s’emparen en la seua exigència d’aconseguir més fons i en el fet que són ells els que generen la majoria dels ingressos dels quals es beneficien la resta d’equips, i volen crear una espècie d’NBA tancada per garantir-se els ingressos i no dependre de com queden a les competicions nacionals, però és evident que la Lliga, la Premier o la Lega italiana quedarien sensiblement devaluades sense la participació d’aquests clubs i sembla complicat que es pugui celebrar un Mundial o una Eurocopa sense la participació dels millors jugadors que ja estan en aquests clubs i que aconseguiran més concentració d’estrelles perquè seran els que comptaran amb encara més pressupost.

Serà difícil que prosperi el projecte amb l’oposició frontal de la UEFA i la FIFA, però sí que s’obre la porta a una negociació perquè els clubs més poderosos aconsegueixin més compensacions com fa temps que reclamen. Els rics volen ser encara més rics i sense córrer riscos esportius, però la tempesta i la divisió en el futbol ja estan servits.