La nova (ara sí) normalitat

Quan fa gairebé un any vam sortir de la llarga quarantena del confinament es va parlar de “nova normalitat”. El 2 de maig vam tornar a sortir al carrer, però només per practicar esport a l’aire lliure de forma individual i passejar en família, sempre que el grup convisqués a la mateixa casa, la qual cosa avui, que ja som experts en argot epidemiològic, denominaríem “una bombolla”.

També tenien permís per sortir a jugar, caminar i muntar en bicicleta o patinet els menors de 14 anys. Però aquesta suposada nova normalitat, de normal en tenia ben poc.

Hi havia franges horàries per edats per sortir al carrer i l’ús de la mascareta es va convertir en obligatori. Una relaxació de les restriccions sanitàries contra el coronavirus que va donar una mica d’oxigen a la població, però que aviat va generar una frustració més gran quan va caldre fer marxa enrere i retrocedir en la desescalada.

A Lleida i sis municipis del Baix Segre, aquell mateix estiu es va tornar a limitar la mobilitat per l’alt índex de contagis i la pressió hospitalària. Sense vacunes, encara que s’avancés, a ningú no se li escapava que podien ser passos en fals que obligaven a retrocedir a la casella de sortida.

Encara que queda molt per fer, Sant Jordi va marcar divendres passat un punt d’inflexió cap al que ara sí podríem denominar nova normalitat. Amb gairebé un 22% de la població vacunada i amb pràcticament totes les persones grans protegides, és més fàcil recuperar la vida que la Covid-19 va deixar en suspens el març del 2020.

Malgrat que el virus continuï sent una amenaça real i els centres hospitalaris encara estiguin sota pressió, el progressiu avanç de la immunització convida a l’esperança. Demà es posarà fi al confinament comarcal i tornaran a les aules els estudiants de batxillerat i FP.

També tindrem llibertat per relacionar-nos amb persones de fora de la nostra bombolla de convivència. El mantra de distància, mans, mascareta i ventilació ens continuarà acompanyant, però les dades després de la mobilitat de Setmana Santa constaten que els ciutadans som majoritàriament responsables.Una assignatura pendentÉs urgent destinar més recursos a la reinserció de presos per evitar fracassos com el del presumpte atracador de dos súpers a Lleida, que havia sortit de la presó feia tan sols quatre mesos després de complir condemna per matar dos persones i deixar tetraplègic un lleidatà.

Va complir només un terç de la pena imposada malgrat ser considerat “extremament perillós”. El 1993 el llavors ministre de l’Interior, José Luis Corcuera, va fer cèlebre la frase “els experiments es fan a casa i amb gasosa”, en relació amb el permís de què gaudia Antonio Inglés.

Cal aprendre dels errors..