La bena abans que la ferida

Ahir començava el final del confinament comarcal i s’obria la porta a una desescalada que gradualment ens porti cap a una nova normalitat, però el conseller de l’Interior en funcions va voler frenar l’optimisme i va advertir que el Procicat, aquest ens abstracte però omnímode que s’ha convertit en el govern efectiu de Catalunya mentre no hi ha govern, té previst un pla de desescalades asimètriques, en el qual, com és previsible i habitual, Lleida s’emportarà la pitjor part. Es va limitar a repetir una altra vegada que la situació epidemiològica de Lleida preocupa i que, malgrat que les mesures siguin asimètriques, Lleida no patirà el que va patir fa mesos i no volen caure en els errors de l’estiu passat.

Els futurs afectats no sabem si estem davant d’un globus sonda per polsar les possibles reaccions, el primer anunci perquè ens anem preparant o una advertència perquè ens portem bé perquè altrament arribaran mesures més dures. Però, en qualsevol cas, el missatge del conseller Samper ha estat tan poc tranquil·litzador que ha propiciat una inèdita reacció de les institucions de Lleida, que amb la Paeria al capdavant, amb el suport de tots els grups, ha reunit les organitzacions patronals i sindicals per expressar la seua protesta davant d’un possible tracte discriminatori a Lleida i les seues empreses, un retard en la desescalada i un perjudici per a la imatge o l’economia de la ciutat, com ja va succeir l’estiu passat.

Per si de cas, ens posem la bena abans de la ferida en una mostra que el missatge del conseller no inspira gaire tranquil·litat i que tampoc des de Lleida volem que es repeteixin els errors comesos per la Generalitat l’estiu passat i dels quals vam ser els directament perjudicats. A l’espera que concreti les seues intencions el Procicat o algun dels seus portaveus, cal insistir que la situació de Lleida no és la millor de Catalunya, però està estabilitzada i els índexs estan molt per sota dels registrats en les onades anteriors, i molt localitzats en zones i sectors concrets.

La solució no és mantenir indefinidament confinaments i restriccions, sinó investigar per què s’ha estabilitzat la pandèmia en aquestes zones i quins factors exògens intervenen per corregir-los. I ja seria paradoxal que quan les dades eren positives per a les nostres comarques no s’apliquessin mesures asimètriques que sí que es recuperen quan algunes dades no milloren tot el que voldríem en zones puntuals.

Cal esbrinar les causes de l’estancament i no perjudicar encara més el conjunt de la societat, que porta un any patint restriccions i té ganes de treballar i recuperar la normalitat, i també intensificar el ritme de vacunació, que a Lleida va millor que a Catalunya. I finalment cal demanar al Procicat que escolti els representants de Lleida, que han demanat amb claredat que no hi hagi discriminacions.