Premis merescuts i reivindicatius

Pocs premis reflecteixen tant el reconeixement del conjunt de la societat cap a una tasca com els entregats dilluns per l’associació d’antics alumnes de la UdL, Alumni, als col·legis de metges i infermers i infermeres de Lleida per la seua abnegada i impagable tasca durant la pandèmia. Els seus respectius presidents, Ramon Mur i Mercè Porté, van recollir la distinció com un homenatge a tots i cada un dels integrants dels seus respectius col·lectius, que han viscut aquest any, primer, amb por i angoixa davant d’una epidèmia desconeguda, després amb una dedicació sense límits fins al punt que alguns dels seus associats s’han deixat la vida en el seu treball, i finalment amb esperança perquè es comença a veure el final del túnel sense que això pugui traduir-se en cap mena de relaxació.

Però els dos premiats van recordar en els seus emotius discursos que l’epidèmia ens va agafar desprevinguts i ni els nostres governants ni el sistema de salut estaven preparats, amb menys metges que mai en assistència primària, segons va recordar Mur, i amb situacions tan frustrants, en paraules de Porté, com no disposar en els primers moments de mascaretes o equips de protecció individual mínims per evitar convertir-se en un nou vector de contagis per a pacients i familiars. Es van intentar superar les carències amb esforç i dedicació per intentar salvar cada vida qüestionant cada protocol i cada tractament per derrotar la pandèmia, i per això el premi és més que merescut i només una petita mostra del deute que el conjunt de la societat ha contret amb els treballadors sanitaris.

Però com que no n’hi ha prou amb els premis i els aplaudiments, els dos presidents també van ser reivindicatius per reclamar que s’inverteixi en salut tot el que calgui, com a requisit indispensable per avançar, en paraules de Porté, i per no seguir com fins ara i que els metges hagin de dedicar bona part del seu temps a tasques administratives i no a curar i atendre el pacient, segons Ramon Mur. Cal més inversió en sanitat perquè el president del col·legi de metges va advertir que hi ha més epidèmies en l’horitó i cap de tan lamentable com la de la fam o la mortalitat infantil, amb set milions de nens morts l’any passat per causes evitables.

A part de reivindicacions, hi va haver un missatge de solidaritat i d’il·lusió cap als alumnes de la UdL que han triat formar-se en la medicina i la infermeria perquè ho assumeixin amb dedicació, amb esforç i amb vocació de servei per millorar aquesta societat. I en un acte emotiu que suposava la tornada d’una certa normalitat a l’àmbit universitari, Ramon Mur va deixar un desig compartit que al cel més fosc és on es veuen les estrelles més brillants.

Que així sigui, amb l’agraïment infinit a la seua tasca.