EDITORIAL
Aire per a l'aeroport
Han passat onze anys des del primer vol inaugural i, malgrat les crisis generals i els problemes particulars, sembla que l’aeroport d’Alguaire comença a trobar el seu nínxol de mercat. Desgraciadament hi ha menys vols dels previstos inicialment i tampoc ha arrancat el transport de mercaderies, però sí que es comença a generar activitat econòmica que dona vida a l’aeroport.
Ha començat a generar-se activitat amb l’aparcament d’avions, que surt més barat que en altres aeroports ara que hi ha menys activitat aeronàutica, amb la reparació de les aeronaus, amb escoles per a mecànics d’avions i també de formació de pilots, com a possible base per a llançaments aeronàutics, i dimecres es va presentar l’acord amb una empresa xinesa líder en mobilitat aèria no tripulada que ha elegit Alguaire com a base per a drons que transportin passatgers i que funcionin com a aerotaxis amb centre de comandament a distància i de control a l’aeroport. Són apostes de futur perquè no és previsible que els drons amb passatgers tinguin gaire demanda a curt termini, però és una via oberta per obrir nous models de negoci, una cosa que fins ara no s’havia fet confiant únicament el futur de la infraestructura als vols comercials subvencionats, que han de mantenir-se però no com a única opció.
Per aquesta previsible poca densitat de passatgers i vols, és factible buscar aquests aprofitaments complementaris que sí que tenen futur, com demostra l’aeroport de Caudet, a Terol, que s’ha convertit en el gran pàrquing d’avions per a reparació i desballestament del sud d’Europa. Si a això afegim les possibilitats de formació que ofereix la infraestructura per a futurs mecànics aeronàutics i pilots, es completa una oferta que dona sentit a l’aeroport i el col·loca com una infraestructura amb futur.
Les línies estan marcades i ara cal treballar per desenvolupar-les i aconseguir que es converteixi en un centre que creï llocs de treball tècnics i aprofiti les seues potencialitats.