L’1 de maig i el món postpandèmia

La crisi generada per la Covid-19 està deixant greus cicatrius socials i econòmiques. La província de Lleida ha acabat el primer trimestre d’aquest any amb 7.400 llars en les quals tots els seus membres estan a l’atur.

Aquesta xifra s’ha incrementat en 400 des del tancament de l’any passat. Però si la comparació es fa amb les mateixes dates del 2020, quan encara no es deixaven sentir les conseqüències de la pandèmia, l’increment és de 3.300 llars, la qual cosa representa un augment del 80,41%, segons es desprèn de les dades de l’Enquesta de Població Activa que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En aquest context de precarietat laboral, d’ERO constants i d’altres molts que vindran quan acabi la cobertura dels ERTO, el Primer de Maig va tornar a ocupar els carrers, amb contenció per la Covid, per exigir que els plats trencats d’aquesta nova destrucció d’ocupació i desacceleració econòmica no els paguin els treballadors. Perquè això sigui possible, empreses i treballadors s’hauran d’adaptar al món postpandèmia que s’acosta i que té en el teletreball, la reindustrialització i les energies alternatives i la innovació tecnològica els seus grans pilars, sense oblidar a les comarques de Lleida el gran poder econòmic que ha demostrat en aquesta depressió sanitària el sector agroalimentari.

. És fonamental, una vegada la Covid no obligui a restriccions, aprofitar els fons europeus per no deixar caure sectors que estan en precari i activar els que són ara emergents. Les oportunitats que oferiran aquestes ingents quantitats de diners no han de repartir-se tan sols entre les grans empreses, del futur de les quals depenen milers de treballadors, sinó que han d’obrir-se i han de poder arribar a les petites i mitjanes empreses, que sustenten milers de llocs de treball.

La transparència del repartiment i l’equitat a atorgar-los és obligatòria. A més, el Govern espanyol i el català han d’iniciar de forma immediata una campanya de promoció amb les eines per accedir-hi.

A més, les administracions han de posar tots els mecanismes que estiguin al seu abast per compensar serveis i hostaleria, que són els que més patiran per superar la pandèmia. .

El teletreball, implantat en 24 hores en milers d’empreses, ofereix també grans oportunitats per a la conciliació de la vida laboral i familiar, i la descongestió viària i els índexs de productivitat aconseguits en un any de coronavirus demostren que és una eina a mantenir i potenciar en el futur. Finalment, els sindicats reivindicaven també ahir a Catalunya la formació immediata del nou executiu, per poder impulsar totes les mesures i acords necessaris perquè la sortida de la crisi sanitària no deixa unes bosses insostenibles d’aturats i, per tant, de marginació econòmica i social. No es pot perdre temps.