Renovables sí, però amb control

Els projectes d’energia eòlica i solar a Lleida ja sumen una potència superior a la de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs juntes. Les 91 plantes fotovoltaiques en tramitació sumen 1.592 megawatts (MW); mentre que 40 parcs eòlics amb tots o la majoria dels molins a les comarques del pla suposen 1.860 MW més.

En total són 3.452, davant dels 3.145 dels tres reactors nuclears de Catalunya. Tanmateix, amb aquestes noves instal·lacions no n’hi ha prou per si soles per rellevar l’energia atòmica.

No tots els projectes d’energies netes veuran la llum. Després d’obtenir el vistiplau de la ponència d’energies renovables de la Generalitat, gairebé tots han d’aconseguir encara l’aprovació de la ponència Ambiental i d’Urbanisme.

No tots la tindran, perquè alguns són incompatibles entre si. Ahir, desenes d’entitats es van concentrar a Barcelona per demanar una regulació més sostenible davant l’allau de macroinstal·lacions energètiques renovables que proliferen no només a Lleida sinó a tot Catalunya.

L’Associació de Micropobles i la xarxa de Sobirania Energètica demanen la derogació de l’actual decret d’implantació d’energies verdes perquè, al seu entendre, no protegeix prou el patrimoni natural, paisatgístic i cultural del territori on s’instal·len. El problema rau, almenys pel que fa a Lleida, que les grans empreses que promouen aquests projectes poden pagar un preu molt més elevat del que els agricultors aconsegueixen conreant la terra, i això té el perill que, en un curt espai de temps, Ponent pot veure delmar el valor incontestable de la seua producció agrària.

És evident que les renovables són una aposta de futur important, són netes i no dependents de reactors nuclears, i això ja els dona un immens valor, però la seua implantació ha de ser equilibrada i en cap cas no pot portar a la marginació del camp i el seu paisatge. Correspon a la Generalitat trobar la fórmula idònia per a la convergència d’aquestes energies amb l’agricultura, els resultats positius de la qual hem vist en aquesta pandèmia.

Mentre la crisi assola diversos sectors, l’agroalimentació es manté sòlida.

El temps s’esgota ERC i Junts han de fer un esforç per trobar aviat la fórmula que els permeti formar govern i segellar la investidura, o buscar alternatives. El 26 de maig acaba el termini per no anar a unes noves eleccions i tant el 52 per cent independentista de Catalunya com el 48 per cent restant requereixen de forma urgent un executiu que pugui modular, dirigir i decidir les importants decisions econòmiques i socials que caldrà adoptar per superar la pandèmia.