Alliberar vacunes per solidaritat i realisme

La vacunació porta bon ritme al nostre país i es poden aconseguir els objectius de tenir immunitzat el 70 per cent de la població aquest estiu i Europa va per un camí similar, però de poc servirà si a la resta del món la pandèmia continua galopant sense fre. La propagació va ser global i també s’ha de combatre de la mateixa manera si volem tirar endavant i per això les vacunes han d’arribar a tot arreu.

El problema és que amb l’actual ritme de producció, uns 400 milions de dosis en els mesos d’aquest any, es cobreix un percentatge mínim d’entre els 10.000 i els 14.000 milions de dosis que es necessiten a tot el món i, segons alguns experts, tardaríem fins a quatre anys a produir les necessàries, amb l’agreujant que molts països ni tan sols podrien pagar-les. En conseqüència, el Primer Món està obligat a mobilitzar-se perquè les vacunes arribin a tota la humanitat per solidaritat, però també per realisme i per interès propi, perquè per recuperar la normalitat necessita que la pandèmia hagi estat erradicada d’arreu del món i per això s’ha d’aplaudir la iniciativa de Biden de demanar la suspensió temporal de les patents perquè puguin produir-se vacunes en més centres dels que actualment ho fan.

Ja ho havien demanat l’Índia i Sud-àfrica a l’Organització Mundial del Comerç sense que prosperés i també ho va rebutjar el Parlament Europeu, però ara el canvi de postura dels Estats Units de la mà de Biden ha propiciat que també Europa s’hi mostri a favor. Els que segueixen oposant-s’hi són les farmacèutiques, que esgrimeixen que la suspensió de patents no es traduirà en un augment de la producció de vacunes, perquè és un procés complex amb fins a dos-cents components que procedeixen d’arreu del món i que poques fàbriques són capaces d’assumir i que es penalitza la investigació i la propietat intel·lectual.

El segon pot rebatre’s per l’emergència mundial que vivim, recordant que és una suspensió temporal i que la investigació ha estat finançada majoritàriament per diner públic i ha de beneficiar tothom, i el primer certament és complex, però es pot avançar amb la transferència de tecnologia i assessoria científica a aquests països i l’adaptació d’algunes fàbriques que ja produeixen altres productes similars, de manera que si l’Índia és actualment la primera fabricant de vacunes, també pot aconseguir l’alliberament de patents i la corresponent ajuda al Pakistan, Mèxic o el Brasil. El procés no serà senzill perquè la decisió l’ha de prendre l’OMC, que funciona per consens, i no l’OMS, i caldrà negociar amb les farmacèutiques, la col·laboració de les quals és fonamental per estendre la producció, i perquè després també serà complex el procés de distribució, però és un pas important que hi hagi consens polític a convertir les vacunes en un bé públic per a tota la humanitat.