Les millors dades sobre la pandèmia

Encara és aviat per cantar victòria, però el cert és que els indicadors que tant ens han aclaparat marquen una bona evolució i es comença a veure, almenys des del punt de vista sanitari, la sortida a la pandèmia. Baixa el nombre de casos, descendeixen els ingressos hospitalaris i les estades a les UCI, i a Lleida dos de cada tres municipis, fins a un total de 150, tenen la taxa de transmissió de Covid a zero, i només quatre, Tremp, Artesa de Segre, Montellà i Martinet i Alguaire, mantenen un índex elevat, encara que afortunadament amb tendència a la baixa i sense arribar als nivells registrats durant l’any passat.

De fet, les xifres de Lleida són les millors dels últims vuit mesos, i també cal felicitar-se perquè en el ritme de vacunació estem per sobre de la mitjana catalana, tant en primeres com en segones dosis. No s’han de llançar les campanes al vol perquè encara hi ha un risc latent, però ja s’han aprovat noves mesures de desescalada i viurem el primer cap de setmana complet sense estat d’alarma.

Queden dos factors per aclarir abans de considerar net el panorama de cara a l’estiu, i el primer és conèixer l’impacte de l’eufòria desencadenada amb el final de l’alarma i les concentracions massives que es van produir i que a Lleida van coincidir amb la festa major. Haurem d’esperar una setmana per conèixer-ne l’impacte en l’evolució de la pandèmia, però tenint en compte que la majoria de la població de risc ja està vacunada, hem de ser prudentment optimistes.

Guerra a GazaEl segon factor de risc a les nostres comarques és la possible arribada de temporers i persones sense sostre a la recerca de feina, que l’any passat va tenir unes conseqüències nefastes, però l’anunci de vacunació massiva a temporers i l’arribada de dosis permet afrontar la campanya pensant que la situació està més controlada i que no es traduirà en nous rebrots. En qualsevol cas, s’ha de seguir insistint a extremar la prudència, perquè en qualsevol carrera els últims metres acostumen a ser els més complicats, però la batalla sanitària està ben encarrilada i caldrà centrar esforços a guanyar també la crisi psicològica i l’econòmica.