Locals inactius, botellons multiplicats

Les festes nocturnes de joves bevent alcohol a la via pública, els denominats botellons, ja fa uns quants anys que se celebren a Catalunya i tot l’Estat. Lleida no és una excepció i la canalització del riu Segre al seu pas per la capital ja en solia acollir algun de forma més o menys habitual.

El problema és que ara s’han convertit en molt més multitudinaris i es fan diàriament els caps de setmana i vigílies de festius. Això provoca que la que és una de les principals zones verdes de la ciutat i potser la més utilitzada per passejar i fer esport queda convertida molts matins en un autèntic abocador en alguns dels seus trams, on a més abunden els vidres de botelles trencades.

És molt difícil posar límit al botelló perquè, entre altres factors, beure alcohol està ben vist socialment, s’associa a festa i diversió, per als adolescents és una espècie de ritu amb què definitivament deixen enrere la infància i, a més, aquest col·lectiu i bona part de la resta de joves tenen una capacitat adquisitiva limitada, la qual cosa fa que prefereixin aquesta pràctica a la que era més habitual fa unes dècades de consumir l’alcohol als pubs i discoteques. I ara el botelló prolifera més que mai perquè s’ha acabat el toc de queda al decaure l’estat d’alarma fa nou dies, però els locals de lleure nocturn continuen tancats.

És una situació paradoxal i no sembla forassenyat preguntar-se què és millor a nivell sanitari en relació amb la pandèmia i també en matèria de convivència: que els joves es reuneixin de forma descontrolada per beure i estar de festa al carrer o que hi hagi locals oberts que obliguin a seguir unes determinades pautes. 

I a nivell de Lleida ciutat també caldria prendre alguna mesura per evitar la lamentable imatge que ofereix molts dies el parc de la canalització. Com diu la presidenta veïnal de Cappont, Veni Ros, no es prova de cosir a multes els joves, però sí que cal vetllar per evitar que cada dia aquesta zona verda estigui plena de tota mena de rebutjos.

Fracàs del Força Lleida

El Força Lleida, fins ara el principal equip de bàsquet masculí de la província, va consumar ahir el seu descens a la LEB Plata, on juga el Pardinyes. Sempre es pot recórrer al tòpic de la mala sort i pensar que tot hauria estat molt diferent sense el brot de Covid que va afectar l’equip quan millor jugava cap al final de la primera fase. Però el cert és que el club va plantejar aquesta temporada per fer un salt de qualitat, va mantenir un entrenador molt experimentat i va fitxar alguns jugadors teòricament amb una qualitat contrastada a la categoria, però ni l’un ni els altres han estat a l’altura