Criminalització injustificada

Ni tots els migrants són temporers ni tots els temporers són migrants. Fa massa anys que una trista realitat social s’utilitza com a arma política a les comarques de Lleida i danya la imatge del seu principal motor econòmic, l’agricultura.

No es pot negar l’evidència que hi ha gent dormint als carrers o malvivint en condicions insalubres, però confondre l’opinió pública assenyalant el sector agrari com a responsable d’aquesta situació ni és just ni és veraç. El conveni del camp obliga els agricultors a oferir un allotjament digne als temporers que tinguin fixada la residència a més de setanta-cinc quilòmetres del lloc de treball.

Aquest allotjament es finança descomptant un 10 per cent del salari al temporer que no disposi d’un lloc per viure. Les xifres avalen que, majoritàriament, les normes es compleixen i Inspecció de Treball de Lleida només va aixecar l’estiu passat catorze actes d’infracció en el marc de la campanya de la fruita a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Noguera i l’Urgell, principalment per contractació irregular.

Llavors, per què hi ha tanta gent dormint al carrer? Els sindicats agraris reiteren que no es pot qualificar de temporers els que arriben a Lleida sense la documentació en regla i, per tant, sense cap possibilitat d’obtenir un contracte de feina. .

La situació podria agreujar-se aquest any, ja que les gelades de la primavera han delmat la producció i es necessitaran entre 22.000 i 25.000 empleats, menys que altres anys. I en aquest context, part del barri de Pardinyes es rebel·la contra la construcció d’un alberg llargament reivindicat per acabar amb els assentaments il·legals als Camps Elisis o el Barri Antic i donar una solució a aquests centenars de persones que arriben a Lleida atretes per la perspectiva de trobar feina a la fruita i topen de cara amb la realitat.

En el 80% dels casos, els temporers formen part de quadrilles estables que repeteixen any rere any, la qual cosa fa que sovint s’estableixi un vincle gairebé familiar amb els pagesos que els contracten. I és que els temporers són imprescindibles en un sector fructícola cada vegada més industrialitzat, que aquesta campanya, malgrat la reducció de mà d’obra, pagarà 184 milions en concepte de salaris.

Mentrestant, la vacunació amb Janssen (d’una sola dosi) avança a bon ritme, cosa que fa preveure que, des d’un punt de vista epidemiològic, la campanya de la fruita no suposarà una pressió afegida sobre l’estressat sector sanitari, com va succeir l’estiu passat. Tant els temporers com els agricultors i els alcaldes veuen amb bons ulls la iniciativa i esperen que aquest estiu sigui més tranquil després del segon confinament que van patir el juliol del 2020 Lleida i sis pobles del Baix Segre.