Acord per mantenir els ERTO

Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) han estat un dels millors instruments perquè les empreses i els treballadors poguessin sobreviure als efectes de la pandèmia, i era just i necessari que es mantinguessin fins que arribin els efectes de la recuperació. Els actualment vigents s’extingien el 31 de maig i, malgrat l’anunci que es prorrogarien fins al 30 de setembre, les negociacions s’havien encallat per la proposta del ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, que pretenia centrar les exoneracions en els treballadors que anessin deixant els ERTO i es reincorporessin a l’activitat normal, penalitzant els que es mantinguessin amb els expedients.

Comptava amb el suport de la titular d’Economia i s’alineaven davant la patronal, que va arribar a abandonar la taula, i en una curiosa aliança també els sindicats i fins i tot la ministra de Treball, que defensaven el manteniment de l’actual situació i més quan arriba l’estiu i podia alentir-se l’activitat econòmica. Al final, i com no podia ser d’una altra manera, s’ha arribat a un acord després que les dos parts cedissin una mica i s’apliquen les rebaixes en les cotitzacions d’una forma més gradual, d’un 95% per als treballadors que deixin l’ERTO i es reincorporin a l’activitat en empreses de menys de 50 treballadors, el 85% a les empreses més grans, i una exempció del 85% per als treballadors que segueixin amb el treball suspès al juny, el juliol i l’agost, que passa a ser del 70 al setembre, amb deu punts menys per a les empreses de més de 50 treballadors.

És un acord que respecta la situació actual però també recull la voluntat d’Escrivá d’afavorir les empreses que vagin normalitzant l’ocupació atenent les peticions empresarials i sindicals de no penalitzar les firmes que no puguin fer-ho. És un acord que afecta 600.000 treballadors que segueixen en ERTO i tant de bo que en aquests quatre mesos continuïn reduint-se, perquè seria el millor indicador que l’economia s’està recuperant.

Càstig a les novatades

Encara que sembli increïble, la convivència universitària estava regulada a Espanya per un decret firmat per Franco i el seu llavors ministre d’Educació, Joaquín Ruiz Giménez, el 1954. Aquesta setmana s’ha aprovat la llei que ha de derogar aquest decret “obsolet i punitiu” i la nova norma busca resoldre els conflictes per la via de la mediació, però és taxativa al castigar el plagi i les novatades que afectin la dignitat dels alumnes amb l’expulsió. Caldrà veure com s’aplica, però ja era hora que a la Universitat es prenguin mesures contra activitats tan denigrants com les novatades.