La importància de l’educació presencial

El nombre de grups confinats per algun positiu en centres de Lleida ha estat durant el curs molt inferior al que es preveia. El màxim es va assolir a finals d’octubre, amb 150 grups i 3.500 alumnes i docents, cosa que implicava al voltant del 5% dels 66.000 alumnes i professors.

Llavors, el Govern va implantar l’ensenyament híbrid (una part presencial i una altra de telemàtica) a FP i Batxillerat, i les xifres encara van millorar més. Ara, amb els índexs de la Covid totalment controlats, alumnes de Primària i ESO confirmen, a la petita mostra duta a terme per SEGRE, que l’ideal, tant per a l’aprenentatge com per la sociabilització del grup, és assistir a classe presencialment.

Evidentment no calia una pandèmia per a aquesta conclusió, perquè està més que demostrat que el contacte amb els professors i entre alumnes és la gran aportació educativa per a nens i adolescents. La tecnologia és i ha de continuar sent un complement indiscutible a la formació, tant acadèmica com personal, dels milers d’alumnes lleidatans i de tot el món, però la interacció i la convergència presencial és una pota bàsica en l’estructura educativa.

Caure en els mateixos errorsPerò al marge d’aquesta evidència redemostrada amb la Covid, faríem bé de no oblidar tampoc els desequilibris emocionals que aquests catorze mesos d’aïllament han comportat als més petits. Ens hem centrat molt en la tercera edat, el món laboral i fins i tot els joves, oblidant que per als més petits, sense capacitat encara de supurar el que hem viscut, aquests mesos han pogut deixar cicatrius difícils de guarir.

Fa bé el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, a posar sobre la taula com un dels primers objectius del seu govern l’elaboració d’un pla de salut mental. La sanitat pública ha de prioritzar també aquesta branca mèdica, perquè després dels drames que hem patit la seua aportació serà de gran importància per recuperar a poc a poc l’equilibri perdut amb tants mesos d’aïllament obligatori.