L’hora del turisme de proximitat

La pandèmia de la Covid ha afectat especialment a nivell econòmic el sector de l’hostaleria i el turisme, a causa de les restriccions i fins i tot dels tancaments temporals imposats als establiments del sector. Però, com sol dir-se, tota crisi obre una oportunitat i la impossibilitat de viatjar a altres països i fins i tot a altres comunitats de l’Estat ha fet que moltes persones hagin descobert el turisme de proximitat vinculat a la naturalesa, que és el que ofereix Lleida i, molt especialment, el Pirineu.

Els passats mesos de juliol i agost, quan les restriccions es van relaxar un pèl després del primer estat d’alarma, les comarques de muntanya van rebre un rècord de 220.167 visitants, un 9,5% més que el 2019, quan no hi havia cap trava per viatjar. I aquest estiu, tot apunta que els registres tornaran a ser molt bons.

Tal com donem compte en la nostra edició d’avui, els hotels i els bungalous ja freguen el ple per a la primera quinzena d’agost i els càmpings i les cases de turisme rural també preveuen una bona campanya, igual que les empreses d’esports d’aventura. Ara, el que cal fer és aprofitar aquesta conjuntura per fidelitzar els nous clients i intentar que les seues visites no es limitin únicament a l’estiu, sinó que tinguin al·licients per venir els caps de setmana o ponts festius de diferents èpoques de l’any.

Per això seria bo articular una oferta que integri naturalesa, gastronomia, patrimoni, activitats esportives, culturals i de lleure a nivell territorial, comarcal i local. I no només a través d’una promoció global, com la que porta a terme des de fa molts anys el Patronat de Turisme de la Diputació, sinó amb mesures concretes, seguint models com el del Tren del Llacs, que inclou diverses activitats en municipis del seu recorregut.

Així, cal preguntar-se si no seria possible que comprar una entrada per al romànic de la Vall del Boí comportés una rebaixa per visitar la Seu Vella si es fa en un determinat termini de temps, o a la inversa, i el mateix per a altres monuments, com els castells de Llordà i Mur o el monestir de Gerri de la Sal, per posar tres exemples. O bé que hi hagués packs que incloguessin aquest tipus de visita i el dinar o sopar en restaurants que ofereixen menjar basat en productes locals.

Cal continuar treballant per aconseguir que l’auge del turisme de proximitat no sigui una moda passatgera impulsada per la Covid, sense renunciar a més a captar visitants de l’estranger. .

Ara bé, hem de ser conscients que aquest tipus d’oferta és incompatible amb un turisme massificat com el que predomina a la costa catalana. Per això cal aplaudir que s’implantin mesures per evitar que hi hagi aglomeracions en determinades zones naturals, com va succeir l’estiu passat, quan van arribar a formar-se cues per accedir al cim de la Pica d’Estats.