El fracàs de la dreta atansa els indults

Contràriament a les intencions dels seus convocants, la manifestació de la dreta aquest diumenge passat a Madrid ha servit per aplanar el camí de l’indult als dirigents del procés empresonats. Ha quedat clar que ni tan sols a Madrid no hi ha una oposició significativa als indults i, malgrat tot el soroll d’alguns mitjans, tot just 25.000 persones van assistir a la concentració, la meitat que a la que es va celebrar fa dos anys per oposar-se a la negociació per solucionar el conflicte amb Catalunya.

En aquesta ocasió, els dirigents del PP i de Ciutadans han evitat fer-se la foto amb els de Vox, i molts dels líders territorials han trobat excuses per no assistir a l’acte desmarcant-se de la convocatòria en una mostra que al marge de Vox no tenen una estratègia clara més enllà de l’oposició frontal a tot el que sigui parlar o negociar i van deixar el protagonisme a uns promotors com és el cas de Rosa Díez, que porta anys amortitzada després d’una trajectòria erràtica que l’ha portat de ser aspirant a dirigir el PSOE a situar-se als voltants de Vox. .

Des d’una perspectiva institucional és preocupant que el PP no tingui una estratègia per a Catalunya, que es deixi arrossegar pel radicalisme de Vox i que la seua única iniciativa sigui la de recollir firmes contra els indults, com ja va fer contra l’Estatut amb nefastos resultats. Ni Vox ni Ciutadans no són formacions amb perspectives d’arribar a presidir un govern, mentre que el PP sí que ha estat partit de govern i podria tornar a ser-ho segons la seua implantació territorial i el nombre de militants i vots.

De fet, part dels problemes que tenim venen de la inacció de Rajoy quan era a La Moncloa i de la seua falta de capacitat per articular una alternativa per solucionar el problema. I encara ho ha complicat més la presidenta de la comunitat de Madrid a l’involucrar el rei en la concessió de l’indult, que es va traduir ahir en una immediata desautorització per part de Casado en el sentit que l’únic responsable dels indults seria Sánchez, com és obvi en qualsevol democràcia parlamentària, perquè el que seria escandalós i probablement anticonstitucional és que el rei es negués a ratificar una decisió del govern elegit pels ciutadans.

En vista de l’escàs ressò de la manifestació de Madrid i tenint en compte que Sánchez també ha anat apaivagant les veus discrepants que havien sorgit al seu propi partit i que fins i tot ha vist reafirmada la seua autoritat amb la victòria del seu candidat a Andalusia, ja només és qüestió de temps que s’esgotin els tràmits i s’elegeixi el moment més oportú perquè els indults es facin realitat. Seria un gest important de cara a la recuperació de la taula de diàleg, d’apostar per la normalització de la vida social i política a Catalunya i de començar una nova etapa en què es pugui parlar i negociar sobretot.