La fuga d'empreses a Aragó

La patronal de la petita i mitjana empresa va demanar ahir a les administracions lleidatanes i catalanes que prenguin mesures per evitar la fuga d’empreses cap a comarques limítrofes d’Aragó. El fenomen no és nou perquè es remunta a l’última dècada i l’hem viscut de prop perquè hi ha hagut un nombre important d’empreses de Lleida que s’han deslocalitzat, han ampliat inversions a Aragó o hi han traslladat part de les seues infraestructures.

La dada facilitada per Pimec és significativa: el nombre d’empreses ha crescut un 8 per cent a Aragó en els últims quinze anys mentre que a Lleida només ho ha fet en un dos per cent. Més enllà de qüestions polítiques que sí que van poder afectar en el seu moment grans corporacions, en aquest cas d’empreses que s’instal·len a la Franja, s’han de buscar raons logístiques, burocràtiques i també estrictament econòmiques com costos més barats o ampliació de mercats.

Els dirigents de Pimec van al·ludir a les facilitats administratives i fins i tot als ajuts directes que es concedeixen per instal·lar-se en localitats de la Franja davant les traves que en moltes ocasions es troben per instal·lar-se o ampliar a Lleida. .

Certament, alguns empresaris lleidatans reconeixen que els han posat una catifa per instal·lar-se a Aragó amb facilitats per aconseguir terrenys i fins i tot requalificar-los, mentre que fa temps que esperen els permisos per poder fer el mateix en comarques lleidatanes amb un marc legal mediambiental i urbanístic molt més estricte. Per solucionar aquesta desigualtat, Pimec proposa una comissió mixta de Generalitat, Diputació i Paeria per estudiar i impulsar mesures de contingència que frenin la marxa d’empreses.

S’ha de valorar cada cas i sembla evident que algunes ampliacions agropecuàries xoquen amb normes i moratòries vigents, però sí que caldria esforçar-se per captar inversions logístiques i de transformació que serien perfectament viables i tenir en compte que no són les mateixes les necessitats i les disponibilitats de les comarques de Lleida que les que pugui tenir l’àrea industrial de Barcelona, per la qual cosa una certa flexibilitat podria frenar aquesta fuga i afavoriria la implantació d’empreses a Lleida i corregiria el desequilibri dels últims anys. Encara que sempre hagi existit la competència entre territoris per captar empreses, també s’ha de reclamar una igualtat d’oportunitats i més quan s’incentiva amb diner públic i en aquest sentit les administracions lleidatanes i catalanes han de vetllar per aconseguir un reequilibri territorial i, si convé, incentivar també la captació d’empreses que s’ajustin al seu model de desenvolupament social i econòmic.

I és evident que algunes de les empreses que s’han instal·lat a la Franja ho haurien fet a Lleida si haguessin trobat menys traves i més facilitats.