Adeu a les mascaretes

Les mascaretes s’han convertit en l’últim any i mig en l’autèntic símbol de la pandèmia i amb la supressió de la seua obligatorietat als espais exteriors a partir del dia 26 anunciada ahir per Pedro Sánchez a Barcelona sembla que marca també l’inici del final de la pandèmia. Eren obligatòries des del 19 de maig de l’any passat i abans ja havien estat polèmiques des de l’inici de l’epidèmia i amb el confinament per l’escassetat i la falta de previsió a l’assegurar-se els contingents necessaris.

Es van convertir en els primers símbols de solidaritat amb donacions massives o fabricació de tapaboques artesans i la seua utilització es va generalitzar sense més reticències que les dels negacionistes habituals. La seua eficàcia en els moments més durs ha estat més que evident, a l’evitar contagis per saliva i aerosols i fins i tot la propagació d’altres malalties com la grip i, sumat al manteniment de la distància i el freqüent rentat de mans, es van convertir en la tríada preventiva fins que van començar a arribar les vacunes, que són les que realment ens han permès accedir a la situació actual.

Certament, amb la vacunació massiva i la immunització de més de la meitat de la població, el manteniment de les mascaretes en espais exteriors deixava de tenir eficàcia i potser es mantenia per evitar possibles relaxaments, recordar-nos que el virus segueix campant amb noves variants i que encara falta gent per vacunar, però països com Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit, Israel, Polònia i Hongria ja havien retirat aquesta obligatorietat fa dies i aquest dijous passat ho han fet Andorra i França. A Espanya la norma canviarà a partir del dia 26 i cal insistir que deixarà de ser obligatòria a l’aire lliure quan es pugui mantenir el metre i mig de distància, però continuarà sent obligatòria en cas d’aglomeracions i evidentment als espais tancats, on el risc de transmissió és 20 vegades més elevat que a l’aire lliure, d’ús públic o on coincideixin persones no convivents.

En qualsevol cas, aquest estiu canviarà el paisatge urbà i ja no veurem mascaretes per tot arreu.Crisi demogràficaCom era previsible, la pandèmia també ha colpejat la demografia, que ha patit el 2020 la seua pitjor crisi des de la Guerra Civil. A Espanya van perdre la vida gairebé mig milió de persones, 492.930, que són 74.000 més que l’any anterior, i hi va haver menys naixements, 339.206 nens, un 6 per cent menys.

A Lleida, l’evolució és similar amb la xifra més baixa de naixements en dinou anys, 3.363, i desgraciadament rècord de defuncions des del 1941 amb 4.846, un 15% més que l’any anterior. Un saldo negatiu també pel que fa a la població.