Contenidors a les escombraries?

A finals dels anys vuitanta els carrers de Lleida es van omplir de contenidors metàl·lics. Eren molt sorollosos, però es van considerar més segurs que els de plàstic en cas que s’incendiessin accidentalment o intencionadament.

Van ser molt ben rebuts pels ciutadans, ja que evitaven la imatge (i la pudor) del munt de bosses d’escombraries al davant de cada portal. Han passat trenta anys llargs i el que en el seu dia va ser una solució pràctica i higiènica ja no serveix.

En una situació d’emergència climàtica, el reciclatge ja no és qüestió de bona voluntat, sinó de necessitat. L’anomenat porta a porta ha vingut per quedar-se, encara que la seua implantació no estigui exempta de crítiques per part d’alguns veïns.

Ajuntaments i consells comarcals promouen aquest canvi en la recollida de residus per millorar el reciclatge o, el que és el mateix, per evitar que es dispari el rebut de les escombraries que paguen els veïns. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que la Generalitat penalitza cada tona que acaba en un abocador amb un canon que creix any rere any i que ja té un cost de 5,6 milions d’euros.

Els números canten. A les comarques de Lleida se separa un 44% de les escombraries, menys del mínim exigit del 50% que fixa la Unió Europea des del 2020.

I cal posar-se les piles, perquè el 2025 aquest percentatge creix fins al 55%, s’eleva al 60 per cent el 2030 i ha d’arribar al 65 per cent el 2035. Prop d’una trentena de municipis lleidatans (vint-i-vuit, exactament) aproven amb nota i ja han aconseguit aquest objectiu.

Què tenen en comú? En tots està implantada la recollida a domicili. Per ara, és el sistema més efectiu perquè quadrin les xifres de reciclatge, per la qual cosa el porta a porta s’obre camí per molt impopular que resulti d’entrada.

Hi ha projectes per implantar-lo a tota la ciutat de Lleida, Solsona i a les comarques de les Garrigues i l’Urgell, seguint la línia del mig centenar de municipis en els quals ja s’aplica aquest sistema de recollida. S’acosten canvis i això suposarà que 250.000 habitants de la demarcació (el 56%) hauran d’acostumar-se a separar els residus, quan ara el porta a porta arriba a poc més de 80.000 persones, un 18% de la població.

Cal adaptar-se als temps.. L’altra pandèmia

El conseller d’Interior, Joan Ingnasi Elena, subratllava ahir que no tenia cap sentit haver lluitat durant més d’un any per preservar les vides si a mesura que anem recuperant la normalitat pugen de forma alarmant les morts a la carretera. Una col·lisió múltiple a la C-14 al seu pas per Bassella va deixar ahir un tràgic balanç de dos defuncions i un ferit crític. Des que el dia 9 de maig es va aixecar l’estat d’alarma, el nombre persones que han perdut la vida a les carreteres lleidatanes s’eleven a nou. Massa.