La cara és el mirall de la millora de la pandèmia

Adeu a la mascareta, encara que amb molta prudència, després de 352 dies. Milers de lleidatans van poder treure-se-la ahir a l’aire i mostrar de nou tot el rostre en els espais exteriors a l’aixecar-se’n parcialment l’obligatorietat, gràcies a l’alt ritme de vacunació que, segons totes les previsions, podria arribar a la immunitat de ramat a finals d’agost.

De fet, una gran part de les persones majors de 60 anys ja tenen les dos dosis o tota la pauta completa amb Janssen, a excepció dels de 60 a 65 anys, als quals les segones dosis d’AstraZeneca s’injecten aquests dies. Espanya va imposar l’obligatorietat de portar màscara si no hi havia distància de seguretat el 20 de maig de l’any passat, i el Govern català la va generalitzar sense excepcions el 9 de juliol.

Ara, Estat i autonomies n’han pactat el final, de manera que Espanya s’afegeix a la resta de països de l’entorn més pròxim que ja ho han fet (França o Grècia) o ho faran ben aviat (Itàlia, dilluns). Aquesta relaxació, unida a la disminució de restriccions en hostaleria, turisme, comerç i reunions privades o públiques, retorna a una relativa normalitat la nostra quotidianitat i estimula la reactivació econòmica.

Evidentment la pandèmia no es pot donar per superada, perquè els contagis se centren ara en la gent jove, que, malgrat que la passen de forma asimptomàtica o lleu, corren el risc de transmetre-la a persones grans amb una sola dosi o que pel que sigui no estan vacunades. Els menors de 30 anys tenen molt poques possibilitats d’emmalaltir de forma greu i saturar l’assistència sanitària, però sí que convé evitar brots com els d’estudiants que es donen aquests dies per no tornar a contaminar a la comunitat.

Les amenaces d’Aznar A més, està creixent exponencialment la variant delta o índia, que tots els experts apunten que és més fàcil de propagar-se i la resistència de la qual a les actuals vacunes és més gran. Tots aquests elements ens condueixen a fer una crida a la prudència.

De fet, ahir pels carrers de Lleida s’apreciava un seny generalitzat a l’hora de desposseir-se de la mascareta, i fins i tot molts les portaven en àmbits on ja no és preceptiva. Estem en el bon camí, no vulguem córrer més del que cal.