Invertir per frenar la despoblació

Malgrat que la incidència de la Covid ha suposat un petit fre a la despoblació amb la tornada als pobles de qui econòmicament pot i qui busca un entorn més sa i més segur, la despoblació continua sent una de les grans amenaces per a la supervivència de molts pobles.

Un estudi de la UdL del qual vam donar compte fa unes setmanes xifra en 89 dels 231 municipis de la província els que tenen risc de despoblar-se perquè ja tenen un cens envellit, amb les pensions com a principal font d’ingressos, una economia poc diversificada i un nivell baix de serveis que impedeix la instal·lació de noves activitats. De la mateixa forma que hi ha una Espanya buidada, també tenim una Catalunya en risc de buidar-se, una quarta part de municipis segons l’estudi d’Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, que afecta fonamentalment comarques interiors, amb Lleida com la més perjudicada, i que ja ha obligat que per exemple la Diputació apliqui criteris de discriminació positiva per compensar la falta d’ajuts que rebrien si l’únic barem aplicable fos el de la seua població, o que s’estigui creant una xarxa de pobles per atreure veïns impulsada pels grups d’acció local del programa Leader.

Aquest pla pilot contempla que els ajuntaments adquireixin compromisos com crear un llistat d’habitatges, terrenys i locals disponibles per llogar o comprar, i crear un comitè de benvinguda per als nous veïns.

.

Totes les iniciatives són necessàries i plausibles, però per revertir la situació no n’hi haurà prou que s’instal·li alguna família en aquests pobles si no es garanteixen paral·lelament mitjans de vida i, sobretot, s’asseguren serveis comparables amb els que podem rebre en una ciutat. És fonamental que es mantinguin les escoles als pobles petits, perquè el seu tancament és el primer pas per empènyer els pares a buscar una bona formació per als seus fills, que es garanteixi una atenció mèdica amb centres d’assistència primària a distàncies raonables, i que s’incentivin activitats econòmiques que puguin generar ocupació.

Però també cal millorar les comunicacions per carretera per facilitar la mobilitat i que la promesa fibra òptica arribi amb garanties a tots els pobles perquè el teletreball que hem generalitzat amb la pandèmia pugui mantenir-se i convertir-se en habitual des de qualsevol racó.

Cal mantenir els pobles vius perquè són fonamentals en l’articulació del territori i, per a això, caldrà invertir més i donar facilitats perquè es converteixi en una opció de vida viable el retorn a l’àmbit rural, revertint els processos migratoris que ens van portar a l’actual despoblació. No serà fàcil i exigirà molts esforços, però si no ho afrontem deixarem àmplies zones desèrtiques al mig de les capitals comarcals i els pobles amb segones residències.