Un aval que crearà polèmica

Partint de la base que l’actuació del Tribunal de Comptes és més que sospitosa a l’hora d’exigir avals a dirigents de la Generalitat per decisions preses en l’exercici del seu càrrec i admetent que la Generalitat i el Govern central han de prendre una decisió, cal acollir amb prudència la decisió de crear un mecanisme per avalar a través d’un fons, vinculat a l’Institut Català de Finances, que contraavalaria una entitat financera, que seria la que respondria per les quantitats reclamades, perquè sens dubte obrirà un nou front judicial i no corregeix l’error de fons, que és que un òrgan administratiu exigeix un aval previ al dictamen de responsabilitats.

L’aval es manté fins que hi hagi sentència ferma, esgotades les instàncies nacionals i internacionals, i si és condemnatòria l’imputat ha de tornar les quantitats, encara que, si es declarés insolvent, en principi seria el fons qui assumiria el cost. És una fórmula imaginativa, però falta per superar l’escull de la legalitat i, encara que el conseller d’Economia està convençut que s’ajusta a dret, les notícies que arriben de Madrid no són gaire encoratjadores i es parla de frau de llei, de recursos i fins i tot de denúncies per possible malversació.

Com sempre, caldrà negociar i buscar fórmules de consens perquè és legítim que totes les administracions garanteixin que els seus representants puguin prendre decisions de govern sense posar en risc el seu patrimoni personal i familiar.

Una cosa que, per cert, no s’hauria de referir exclusivament a decisions preses al voltant del procés, com està succeint, perquè hi ha hagut casos tan sagnants com el desemparament en què la mateixa Generalitat ha deixat l’exconseller Santi Vila, que ha hagut d’assumir personalment, aportant fins i tot les escriptures del seu habitatge, per respondre a la fiança fixada per un tribunal d’Osca per la seua actuació com a conseller de Cultura en la defensa de les obres del monestir de Sixena dipositades al Museu de Lleida. El principi d’indemnitat, que vetlla per protegir el dret a la presumpció d’innocència de qualsevol funcionari públic, ha d’estar al marge de posicionaments polítics i l’aval hauria de cobrir tant els que van prendre decisions en nom de l’ortodòxia sobiranista com els que es van mostrar discrepants, evitant també que la defensa de la independència pugui utilitzar-se com a tallafoc per a causes encara pendents que no tenen a veure amb el procés.

No és funció del Tribunal de Comptes decidir en què s’han de gastar els diners les administracions, el que li competeix és vetllar i constatar que s’han seguit els procediments administratius pertinents i el que s’hauria de rectificar és que fixi avals condemnatoris abans que s’analitzi la qüestió i exigir que actuï amb criteris tècnics i no polítics. Aquesta ha de ser la primera qüestió a abordar.