Un govern més pròxim al PSOE

S’esperava una remodelació del govern de Sánchez quan li queden dos anys i mig de legislatura i hi havia ministres amb clars símptomes de desgast, conats d’enfrontament o errors més o menys clamorosos i el canvi ha estat en profunditat i més significatiu pels que se’n van que pels que entren, amb un perfil molt identificat amb el partit, que en surt reforçat i s’imposa en el govern que ha de gestionar la recuperació.

No hi ha hagut canvis als ministeris de Podem, malgrat que Garzón i Castells tenien molts números perquè no era qüestió d’alterar els equilibris després de la marxa de Pablo Iglesias, però sí que hi ha hagut un reforçament del pes del PSOE amb l’entrada de ministres afins als barons més crítics i sobretot amb la sortida de qui més polseguera havia aixecat a la seu de Ferraz. Surten tres pesos pesants de l’executiu, la vicepresidenta primera Carmen Calvo, que havia estat des de l’arribada de Sánchez la seua mà dreta i que ja semblava amortitzada; surt de forma més sorprenent el titular de Transports, José Luis Ábalos, que també era el secretari d’organització del partit, i sobretot se’n va el cap de gabinet, Iván Redondo, que es considerava autèntic inspirador de moltes de les decisions de Sánchez i al qual s’atorgava un poder molt per sobre de les competències d’un cap de gabinet.

Paga els seus errors amb la moció de Múrcia i l’avanç electoral a Madrid, que va mostrar les debilitats de la formació en què no despertava cap simpatia i Sánchez es refugia en vells col·laboradors com Félix Bolaños, que ja era secretari general de presidència, i Óscar López, nou cap de gabinet després d’haver col·laborat amb Sánchez, distanciar-se posteriorment a les primàries al donar suport a Patxi López i acabar més tard a la presidència de Paradores.

Menys sorprenents són les sortides de González Laya, criticada per la seua gestió a Exteriors; Celaá, amb una gestió esgotada a Educació; Campo, desgastat en Justícia pels indults; Pedro Duque, del qual no es coneixen aportacions en Ciència i Tecnologia, i Rodríguez Uribes, que també ha passat sense pena ni glòria per Cultura.

Set canvis que podrien haver estat més perquè tampoc la gestió de Maroto a Turisme no és per estar satisfet, Marlaska a Interior ha rebut moltes crítiques o la mateixa vicepresidenta Ribera no ha encertat amb el nou rebut de la llum i hi continua havent clarobscurs amb la transició energètica.

La crisi ha demostrat que la dona forta segueix sent Nadia Calviño, imprescindible en la negociació amb Europa, que ascendeix a la vicepresidència primera i que hi ha voluntat d’estroncar ferides al PSOE de cara al seu congrés amb la incorporació de ministres que havien estat partidàries de Susana Díaz i que es perfilen com a successores d’alguns dels barons crítics. I Sánchez ha tornat a demostrar que qui mana és ell.