Una sentència més política que efectiva

El Tribunal Constitucional, per una estreta majoria de sis a cinc, ha considerat inconstitucional el confinament decretat pel govern de Sánchez amb el primer estat d’alarma en una controvertida sentència que té més efectes polítics que conseqüències efectives.

El tribunal anul·la tres apartats de l’article 7 que restringien la lliure circulació de ciutadans, limitaven els desplaçaments de vehicles i autoritzaven el tancament de carreteres per motius de seguretat pública, entenent que aquestes prohibicions havien de fer-se en el marc d’un estat d’excepció i no d’un estat d’alarma, com es va fer amb el decret governamental. Es considera que no hi va haver suspensió de drets amb el tancament de col·legis i comerços, també recorregut, perquè segons la seua opinió no implica una suspensió de drets i per tant els negocis obligats a tancar no podran reclamar indemnitzacions per suposat dany patrimonial.

Les que sí que queden anul·lades són el milió de multes imposades per saltar-se les restriccions, que hauran de tornar-se en els pocs casos en què s’han cobrat o ser anul·lades al quedar sense cobertura legal per haver estat imposades sota l’empara d’una norma que ha estat declarada inconstitucional.

Més conseqüències té des del punt de vista polític perquè la sentència ha estat interpretada com una clatellada jurídica al govern de Sánchez i alguns fins i tot han reclamat la seua dimissió. Des del Govern central s’afirma que el decret va ajudar a salvar milers de vides, asseguren que tornarien a fer-ho en una situació similar i que a la resta de països europeus van prendre mesures similars en un moment d’extrema emergència.

De fet, el mateix tribunal considera que les mesures van ser proporcionades, però discrepen del paraigua legal amb què s’havien d’emparar.

A l’hora de valorar, s’ha de recordar l’extrema emergència que es vivia el març del 2020 i que un estat d’excepció encara restringeix més els drets ciutadans i està pensat per a situacions de guerra, mentre que l’estat d’alarma representa un nivell inferior en les restriccions. A més, va caldre actuar amb rapidesa davant de la pandèmia i el decret va ser convalidat pel Congrés amb la pràctica unanimitat de tots els grups, inclòs Vox, que va votar-hi a favor i després ha recorregut el decret i ha trobat el suport del Constitucional.

És a dir, hi ha un conflicte entre el poder executiu i el legislatiu d’una banda i, d’altra banda, del judicial, representat pel Constitucional, totalment dividit i polititzat fins al punt de convertir-se en el braç opositor del Govern central.

Amb la sentència, encara que no tingui conseqüències més enllà de les multes, hi surten perdent tots: el Govern central, desautoritzat; el Congrés, menystingut, i el Constitucional qüestionat per una sentència que recull part dels arguments de Vox i que torna a mostrar més arguments polítics que jurídics..