Imprudències que surten cares

Als anys vuitanta es va llançar la campanya Al bosc no juguis amb foc per alertar de les nefastes conseqüències que podia tenir encendre una foguera o llançar una burilla al medi natural. Cas omís. Quaranta anys després, un cigarro llançat des de la finestreta d’un cotxe s’estudia com la causa més probable de l’incendi de Llançà, que ha obligat a desallotjar centenars de persones i ha calcinat mig miler d’hectàrees del parc natural del Cap de Creus.

La història es repeteix cada estiu. Són imprudències que surten cares i que poden costar vides. Va passar el 2005 a Guadalajara, quan una barbacoa encesa un calorós 16 de juliol va ocasionar un gegantí incendi que va causar la mort d’onze guardes forestals.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, no va dubtar ahir a qualificar d’“indignant” que una negligència tan de sentit comú estigués darrere del foc de l’Alt Empordà. Va ser la tempesta perfecta. Temperatures per sobre dels trenta graus, el terreny molt sec i el vent de tramuntana avivant les flames.

Sembla que no aprenem la lliçó.Més que lleureAquesta mateixa setmana, hi va haver un ensurt al Solsonès. Un llamp va originar un incendi a Riner que va posar en evidència que és urgent mantenir nets els boscos. Encara que el foc es va controlar ràpidament, es van cremar 8 hectàrees.

Un terreny que ja s’havia vist afectat pel macroincendi del 1998. De fet, els alcaldes van denunciar que la reforestació sense control havia convertit el bosc en una bomba de rellotgeria. No sempre poden evitar-se els incendis, però que no s’hagin de lamentar més hectàrees cremades i més danys personals o materials per negligències com la de Llançà o per no haver fet els deures abans que l’estiu imposi la seua llei, com en el cas de Riner.

I és que la meteorologia hi juga en contra, amb molta calor i poca pluja. Ahir mateix, en ple nucli urbà de Torrelameu, es van cremar quatre naus d’una empresa fructícola i un camió, sense que haguessin de lamentar-se ferits. Una vegada més, gràcies, Bombers.