EDITORIAL
Diners públics per als avals
Finalment, el Govern ha rectificat i serà l’Institut Català de Finances qui avalarà els 5,4 milions que el Tribunal de Comptes exigeix a 34 alts càrrecs de la Generalitat que no hauran d’avalar amb el seu patrimoni personal per respondre per la seua gestió de la política exterior de la Generalitat.
Ha estat una solució d’urgència perquè el termini per presentar les garanties acabava la mitjanit de dimecres, ja que cap entitat bancària s’havia prestat a participar en l’operació com estava previst al decret presentat pel conseller d’Economia Jaume Giró, i perquè la qüestió amenaçava de provocar el primer enfrontament seriós entre els dos socis de govern, amb ERC exigint l’aval de l’ICF i JxCat reticent a involucrar l’organisme de finances. D’entrada, sembla una solució lògica perquè és normal que s’avalin amb diners públics i no amb el patrimoni personal les possibles responsabilitats de la gestió pública, per un elemental sentit de seguretat per a funcionaris i càrrecs públics, però ha faltat previsió per part d’Economia que en el seu moment va assegurar que el decret llei que posava en marxa el fons era jurídicament impecable i després ha tingut dubtes per involucrar l’ICF, suposadament perquè “no volia sotmetre cap professional de l’ICF a donar curs a una operació que provocaria angoixa, inquietud i por a ells i les seues famílies” i perquè tampoc volia que correguessin un risc si no és estrictament necessari.
Al final, s’han vençut les reticències perquè la mateixa disposició transitòria del decret que crea el Fons Complementari de Riscos contemplava la possibilitat que l’ICF assumís el pagament amb caràcter excepcional, sense perjudici que sigui restituït posteriorment i perquè tant el PSOE com el PSC havien assegurat públicament que la fórmula triada s’ajustava a la legalitat.
Una cosa que evidentment no comparteixen ni el PP, ni Ciutadans, ni Vox, que han anunciat recursos contra la creació d’aquest fons. I ha estat precisament el temor a aquests recursos i a un possible dany reputacional el que ha provocat que cap entitat financera volgués fer front als avals, tot i tenir la garantia de la Generalitat.
Tant La Caixa com el Banc Sabadell han explicat que els riscos legals els han portat a declinar l’operació perquè un possible recurs faria que el Banc Central Europeu els obligués a proveir les possibles pèrdues que haurien d’assumir si fos declarat il·legal el contraaval públic de la Generalitat. És evident d’una banda que la Generalitat ha perdut pes en el sector financer espanyol i estranger i també que més enllà de la solució trobada el problema de fons subsisteix per l’actuació d’un Tribunal de Comptes que exigeix avals per endavant abans de jutjar, i barreja el patrimoni personal amb la responsabilitat en la gestió política.