Cas tancat, ferides obertes

Dotze anys després del tràgic incendi provocat a Horta de Sant Joan que va costar la vida a cinc bombers lleidatans s’ha tancat judicialment el cas sense que s’hagi celebrat el judici i amb un acord de conformitat entre fiscalia, Generalitat i les defenses, que redueix a quatre anys la condemna als dos piròmans per a qui la fiscalia demanava 20 anys de presó.

D’entrada, és lamentable que la resolució del cas s’hagi demorat dotze anys per una infinitat de retards, recursos de les defenses i fins i tot una anul·lació del Suprem d’una decisió de l’Audiència de Tarragona, que fa pensar que si la justícia és tan lenta deixa de ser justa. En segon lloc, cal lamentar que no s’hagi arribat al fons de l’assumpte, que no s’hagi celebrat un judici en el qual s’aclarís què va passar exactament a les muntanyes d’Horta i quines responsabilitats hi va haver en la tràgica mort dels cinc bombers lleidatans, perquè la justícia va exculpar el 2013 els comandaments de l’operatiu, però la Generalitat va assumir la culpa i va indemnitzar les famílies amb el que estableix la llei i es van retirar del cas.

I en tercer lloc, cal lamentar que la presó dels piròmans confessos es redueixi a tres anys i nou mesos en un cas i quatre anys en l’altre, malgrat que la fiscalia en demanava vint.

El més cridaner és que als acusats se’ls aplica un atenuant de “dilacions indegudes” amb la qual cosa surten beneficiats dels recursos que han plantejat les seues mateixes defenses i també de la demora de la justícia a jutjar el cas, que ha pogut quedar conclòs judicialment, però no s’han tancat les ferides obertes entre els familiars de les víctimes, que consideren les condemnes ridícules.

Desgraciadament, la demora al jutjar l’incendi d’Horta no és excepcional i, encara que no s’arriba a l’extrem de dotze anys de retard, la mateixa memòria del Consell General del Poder Judicial admet que hi ha més de tres milions de casos pendents de resoldre, sense que el descens d’assumptes presentats als jutjats per la pandèmia hagi alleujat la congestió als jutjats que s’ha incrementat en un 11 per cent.

Durant l’any passat van ingressar als jutjats un total de 5.526.754 assumptes, un 12 per cent menys que l’any anterior a conseqüència de la pandèmia, però també se’n van resoldre menys que l’any anterior, un 14 per cent, amb la qual cosa la congestió encara va augmentar fins a totalitzar els 3.156.877 casos que segueixen pendents i la consegüent demora. En la seua memòria, el CGPJ es queixa que falten 129 noves places de magistrat i 380 nous jutjats, majoritàriament de primera instrucció, per cobrir les carències detectades, però és evident que a banda de falta de personal la justícia espanyola pateix més problemes, començant per la renovació de les seues cúpules, pendent des del 2018 i frenada per interessos polítics.