El personal sanitari, al límit

La cinquena onada de la pandèmia, sisena en el cas del Segrià, ha arribat amb una virulència que ningú, fa poc més d’un mes, es podia imaginar i, el que és pitjor, ningú va arribar a predir ni a prevenir.

L’únic positiu, per dir alguna cosa, és que les conseqüències de la infecció són, en la majoria de casos, més lleus que les que van patir bona part dels contagis detectats en els primers mesos de la crisi sanitària. Tanmateix, i malgrat el bon ritme de la campanya de vacunació (més del 55% de la població de Lleida està ja immunitzada), l’atenció primària i els hospitals estan tensats al màxim.

I és que, per exemple, ahir es van notificar a Catalunya 117 nous ingressos, amb la qual cosa la xifra total arriba a 2.132, dels quals 490 eren a les UCI.

Les àrees destinades a malalts de Covid han de ser ampliades gradualment i, en el cas de Ponent, encara no hem arribat al pic de contagis, per la qual cosa la situació empitjorarà. Davant d’aquest desolador panorama, el col·lectiu del personal sanitari està veient com s’accentua la pressió sobre ells i, paral·lelament, els usuaris han de conformar-se amb atenció telemàtica i retards de proves en el cas que la seua situació no sigui greu.

De moment s’han suspès operacions no urgents, així com es posposen consultes i el pas següent podria ser alterar les vacances de facultatius i del sector d’infermeria.

Les autoritats sanitàries ja han aclarit que retardaran al mínim aquesta mesura, atenent la necessitat de descans dels professionals després d’un any tan negre, malgrat que no descarten haver d’arribar a aquest extrem..

En aquest sentit, el sindicat Metges de Catalunya ja va advertir aquesta setmana passada que suspendre o reprogramar vacances suposaria la ruptura dels “consensos” que fins ara s’havien respectat per plantar cara a la crisi sanitària, “garantint la màxima implicació dels treballadors de la salut, però també el màxim respecte pels seus drets laborals, professionals i retributius”. L’organització assegura que les vacances són “l’última frontera” i, en cas de traspassar-la, la tolerància dels facultatius “s’haurà acabat”.

Esperem, pel bé de tots, que després d’aquesta nova etapa de restriccions, amb toc de queda inclòs en nombroses ciutats, la situació vagi millorant gradualment. Però perquè això ocorri és necessari que tots hi posem de part nostra, ja que no ens cansarem de repetir que, de les actuacions personals i l’autoresponsabilitat, depèn en bon grau l’evolució de la pandèmia. Respectar les normes bàsiques per evitar contagis i no abaixar la guàrdia han de ser premisses a seguir en tot moment. Com hem dit, la vacunació, la millor arma contra la Covid, avança a més que bon ritme, però és només una batalla guanyada perquè la guerra segueix.