L'atenció a les persones grans, en mans privades

La pandèmia va tenir especial incidència en algunes residències geriàtriques els interns de les quals van patir amb més virulència l’impacte del virus i ha provocat que moltes famílies hagin preferit no ingressar persones grans en aquests centres fins que es normalitzi la situació.

Aquesta retracció de la demanda ha provocat que, segons l’entitat que agrupa les empreses del sector, hagi quedat buit un 15 per cent de les places, però s’ha de tenir en compte que l’oferta es concentra en el sector privat, mentre que a les residències públiques hi continua havent dèficit amb llistes d’espera. Però és evident que, tenint en compte el progressiu envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i els nous hàbits socials que compliquen l’atenció familiar a les persones grans, la demanda de places de geriàtrics augmentarà, i així ho han vist empreses privades i fons d’inversió que aposten per aquest sector i, com vam explicar ahir, l’oferta de places a Lleida ciutat es dispararà en un 40 per cent amb 439 noves places creades en quatre noves residències, totes privades i auspiciades per grups com ACS, liderat per Florentino Pérez, que ha diversificat els seus negocis de construcció, o per fons d’inversió que són al sector amb una altra residència, com Healthcare Activos, i que ja compta amb una altra residència a Ciutat Jardí, i altres que ja han demanat la corresponent llicència com Ares Capital Real Estate, que rehabilitarà la vella residència del Pare Coll.

El problema és que la immensa majoria de les places que es crearan són privades i que només uns pocs podran pagar-se-les, perquè del miler de places que hi ha actualment a la ciutat, només 243, les de la Llar de Sant Josep i les dos de Balàfia, són de titularitat pública i no poden atendre la demanda existent.

En vista de les necessitats creixents, s’hauria d’exigir a les administracions un esforç per crear noves places públiques en les quals es pugui atendre les persones de la tercera edat amb menys recursos, de manera que l’atenció geriàtrica no es converteixi en un nou negoci en mans majoritàriament privades.

Un mes de juliol nefast El treball dels bombers amb l’ajuda de la pluja ha permès estabilitzar l’incendi de l’Anoia després que arrasés 1.700 hectàrees en el pitjor sinistre d’un mes de juliol nefast en el qual ja s’han registrat un total de cinquanta-un focs. Els bombers ja havien avisat dels riscos que correm i, encara que no s’han concretat les causes, sí que sembla evident que hi ha un origen humà, no se sap si accidental o intencionat, en l’inici del foc que va començar als marges d’una carretera. Cal extremar la prudència si volem tenir un estiu tranquil.