Indefensió digital

El cas de la professora de Bellvís a la qual li han suplantat la identitat utilitzant una fotocòpia del seu DNI per crear pàgines digitals i obrir comptes bancaris per perpetrar diverses estafes mostra la indefensió en què ens trobem els ciutadans a la selva digital.

N’hi ha hagut prou que algú aconseguís una fotocòpia del seu DNI perquè a continuació pogués crear pàgines digitals en què oferia aspiradors barats que no s’arribaven a entregar i obrir comptes al seu nom perquè la titular del document es veiés implicada en diverses estafes que s’anaven perpetrant i fins i tot investigant sense que ella en tingués la més mínima notícia i fins i tot perquè la seua entitat bancària li comminés a retirar els diners del compte que tenia obert des de fa quinze anys i en el qual no han deixat que s’ingressés la nòmina. D’entrada, amb la usurpació del DNI va passar a ser sospitosa de l’estafa que es feia amb les vendes inexistents però que s’ingressaven en un compte al seu nom i tot seguit es desviaven sense que la implicada en tingués coneixement ni cap notificació.

També ha passat a ser sospitosa per a l’entitat bancària, que va conèixer la seua situació d’investigada abans que la mateixa interessada, i evidentment ha patit perjudicis econòmics i morals per les investigacions obertes i la seua presumpta inclusió en una llista negra.

El més preocupant és que ens pot passar a tots perquè presentem el DNI als registres d’hotels o càmpings o per a les gestions més variades en les quals cal identificar-se i perquè, en vista del que ha passat, amb una fotocòpia obtinguda fraudulentament es poden crear pàgines d’internet, i el que és més greu, obrir comptes bancaris i operar-hi sense comptar amb la firma o l’autorització del titular. Sempre hi ha hagut casos de suplantació de personalitat o d’utilització indeguda d’identitats per a estafes o operacions sospitoses, però amb les xarxes socials s’ha multiplicat el ventall d’oportunitats d’estafar i caldria preguntar-se per què els bancs, tan exigents per a altres operacions, actuen amb aquesta laxitud a l’hora d’obrir comptes sense que el client hi sigui present o firmi la documentació.

La pressió per triomfar Són els dimonis al cap, va dir la gimnasta nord-americana Simone Biles per explicar la seua retirada de la competició després d’un atac d’ansietat.

Havia anat a Tòquio amb la pressió d’aconseguir sis medalles d’or i convertir-se en la gimnasta més premiada de la història, però el seu cap no ha aguantat.

I no és el primer cas d’esportistes que es veuen aclaparats per l’exigència del rècord, de la victòria, de demostrar que són els millors. Són humans i l’important hauria de ser participar.