L’error de la cadira buida

Pot entendre’s que els governants de Catalunya no se sentin còmodes en una conferència de presidents autonòmics, també pot ser comprensible que no vulguin una foto de família envoltant el rei i fins i tot és normal que discrepin del format de la reunió, perquè també ho han fet els presidents del PP, amb intervencions reduïdes a deu minuts, però el que no és comprensible és que els governants catalans renunciïn a assistir a una trobada en la qual es discuteix sobre el repartiment dels fons comunitaris postpandèmia. Elegim uns representants perquè defensin els interessos de Catalunya en tots els fòrums, fins i tot aquells en els quals no se senten còmodes o en què a priori no esperin obtenir resultats. Que no van els diputats independentistes al Congrés, encara que no se sentin espanyols, a defensar els interessos de Catalunya? Fins i tot els més radicals que propugnaven no assistir a les institucions, tant a Catalunya com a Euskadi, han assumit que la tàctica de la cadira buida no té més efectivitat que una rebequeria, un gest per a la galeria i que com ens passa a tots també cal anar a les reunions o els actes que no ens agraden.

. Com deia Antonio Machado, s’ha de fer política, perquè si no te la fan, algú la farà per tu i probablement contra tu. S’han d’aprofitar totes les oportunitats per fer política, per fer sentir la veu de Catalunya i defensar els seus interessos, especialment als fòrums que puguin semblar més adversos i a més cal ser pràctics i preguntar si Catalunya guanya alguna cosa amb la cadira buida o, al contrari, hauria pogut obtenir algun benefici amb l’assistència del president. Els escèptics poden preguntar-li a Urkullu, que abans de començar la reunió ja havia aconseguit una nova cessió de competències amb la gestió de la recaptació de tres impostos, una cosa que probablement són minúcies per als que aspiraven a tot i s’han quedat pel camí.

I la participació en la reunió d’ahir no és excloent de la reunió bilateral prevista per dilluns i que també ha aixecat crítiques entre els presidents del PP pel que consideren una relació asimètrica, una cosa que té la seua explicació perquè la situació a Catalunya és diferent de la que hi pot haver en altres comunitats i també el marc de relacions pot ser específic, mentre que ahir, a la conferència de presidents, es van abordar les qüestions més generals. I és una bona notícia que comencin a arribar ajuts europeus per a la recuperació postpandèmia, s’anuncien 10.500 milions per a aquest any, també és positiu que siguin les autonomies les que gestionin el 55 per cent d’aquests fons i que es confirmi la compra de 3,4 milions de dosis de vacunes per accelerar el ritme de vacunació aquest mes d’agost. Sent pràctics, la sortida de la pandèmia i el mannà europeu bé valen una foto.