La vella normalitat

Els primers mesos de pandèmia, quan el món es va aturar per sorpresa per lluitar contra un enemic invisible i letal, el lema va ser “tot anirà bé” escrit sota un arc de Sant Martí esperançador.

Cada tarda a les vuit en punt se sortia a aplaudir el personal sanitari i sorgien tota mena d’iniciatives solidàries per cosir mascaretes quan no n’hi havia de disponibles a les farmàcies, portar la compra a casa a les persones vulnerables o animar la comunitat de veïns amb música per fer més suportable el confinament. En aquest context, la consigna era que res tornaria a ser com abans quan es pogués tornar a sortir al carrer.

Fins i tot es va encunyar el concepte de nova normalitat, associada a les restriccions que imposava la crisi sanitària, però també als canvis profunds que havia de suposar haver sobreviscut a una pandèmia.

El cert és que el positivisme va durar molt poc. Els psicòlegs ja advertien que els humans tenim una memòria molt fràgil i el final del confinament va suposar també la fi dels bons propòsits, el retorn a la vella normalitat.

I això s’ha traduït en un augment de les morts a la carretera.

Des de començaments d’any, un total de divuit persones han perdut la vida en accidents de trànsit només a les comarques de Lleida, set més que en el mateix període de l’any passat. Quan al maig es va aixecar el confinament autonòmic, es va disparar la sinistralitat a nivells prepandèmia.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va anunciar dimecres que posarà en marxa un Pla de Seguretat Viària que pretén reduir un 15 per cent les víctimes mortals a les carreteres el 2023.

Sens dubte, una iniciativa que hauria de tenir caràcter prioritari i una dotació pressupostària en consonància. Aquest mes, tradicionalment tràgic, perquè es fan més desplaçaments per les vacances, s’incrementarà la presència policial i s’activaran setze vehicles espia sense logotipar dels Mossos d’Esquadra per caçar temeraris.

Tot suma per reduir la sinistralitat. Que l’esperada nova normalitat quan per fi es deixi enrere la pandèmia no es tradueixi en un augment de les víctimes mortals de trànsit.

Sense serveis bàsics Resulta incomprensible que en ple segle XXI una població de l’anomenat primer món porti més d’un mes sense poder consumir aigua de l’aixeta perquè no és potable. Els veïns de Cassibrós, a la Vall de Cardós, se senten impotents i denuncien que ningú els dona solucions.

Les obres de neteja i desinfecció de la xarxa de distribució d’aigua no poden esperar, perquè es tracta d’un servei bàsic.

Difícilment es pot revertir el despoblament de les zones rurals si no es garanteixen uns mínims de qualitat de vida.