Acord sobre el Prat i nou tarannà

Estaven els focus posats en la comissió bilateral Estat-Generalitat que es reunia per primera vegada des de fa tres anys i la notícia va sorgir en una altra reunió que s’havia convocat amb discreció entre el vicepresident Jordi Puigneró i la ministra de Transports Raquel Sánchez en la qual es va desbloquejar l’ampliació de l’aeroport del Prat que representarà una inversió de 1.700 milions d’euros amb la creació de 85.000 llocs de treball directes i 365.000 d’indirectes.

Queda per resoldre la qüestió mediambiental perquè l’ampliació podria afectar zones protegides a la desembocadura del Llobregat, però el compromís és que l’afecció sigui mínima i que compti amb el vistiplau de la Unió Europea, a la qual se sotmetrà l’ampliació en una consulta prèvia. Precisament aquesta afecció és la que havia provocat les reticències dels ajuntaments implicats, inclòs el de Barcelona, que amb diferent intensitat s’oposaven a una ampliació que per a sectors empresarials era imprescindible perquè l’aeroport del Prat pogués continuar competint internacionalment i perquè Barcelona no perdés oportunitats industrials, comercials i fins i tot turístiques.

Amb la inversió es responia també a les crítiques formulades des de Catalunya que no s’havia invertit el mateix al Prat que a Barajas i era una oportunitat el rebuig de la qual no s’hauria entès.

En el preacord assolit ahir també es contempla, a banda del desbloqueig de la inversió, un pla per connectar amb trens d’alta velocitat amb els aeroports de Girona i Reus per completar la connectivitat de la xarxa aeroportuària catalana facilitant un volum de viatgers més gran i aquí cal lamentar que en principi no s’hagi inclòs en aquesta malla l’aeroport d’Alguaire, de titularitat de la Generalitat que certament té molt menys trànsit, però també pot ajudar a descongestionar el Prat i millorar l’oferta. .

Pel que fa a la comissió bilateral, no s’esperaven grans novetats d’acord amb els precedents amb nou reunions des del 2007 poc fructíferes i cap des de fa tres anys.

Tenia més caràcter tècnic tenint en compte que les qüestions polítiques es traslladen a la taula de diàleg que es reunirà posteriorment i la Generalitat presentava una llista de 56 traspassos pendents. Evidentment, no hi va haver acord sobre totes, però sí que es va aprovar el traspàs de la gestió de beques, una inversió de 200 milions corresponent a la disposició addicional tercera i diversos grups de treball per a nous traspassos, però el més important és que les dos parts es van comprometre a reduir la conflictivitat institucional i reactivar altres comissions com la d’assumptes fiscals o la d’infraestructures.

És un avenç considerable que es reactivin les taules de diàleg i sobretot que es transmeti que alguna cosa ha canviat i que hi continua havent molt per negociar.