La despoblació financera

La falta de serveis i la despoblació s’han convertit en un cercle viciós, de manera que la gent marxa dels pobles perquè no troba els mínims serveis i aquests deixen de prestar-se perquè cada vegada hi ha menys població als pobles.

Portem lustres en aquesta espiral que ha afectat escoles, salut, cultura i lleure que, tret de comptades excepcions, deixa d’oferir-se als pobles i es converteix en un argument per propiciar l’emigració i quan hi ha possibilitats de revertir la tendència, per exemple amb els efectes de la pandèmia, és la mateixa falta d’infraestructures com internet la que impedeix el desplaçament. No han estat excepció els serveis financers, en què hem passat d’una època en la qual caixes i bancs buscaven passiu i estalvis als pobles obrint sucursals a tot arreu a una altra en què s’han tancat en cadena, el cinquanta per cent d’oficines bancàries en els últims dotze anys s’han clausurat segons les dades del Banc d’Espanya, i hem arribat a la trista situació que els veïns de 130 municipis de la província, la meitat dels existents, no tenen en un radi de cinc quilòmetres cap sucursal, ni tan sols cap caixer automàtic, per accedir a diners en efectiu o poder fer els més elementals tràmits bancaris com pagar un rebut, fer un gir o una transferència o simplement treure diners.

Aquesta exclusió financera afecta gairebé el 9 per cent de la població de Lleida i és una xacra per a tota l’Espanya buidada amb situacions tan lamentables com la de Zamora, on el 28 per cent de la població no té accés a diners al seu poble.

La concentració bancària, la digitalització del seu model de negoci i sobretot la desaparició de les caixes d’estalvis que sempre havien mantingut una vocació de servei i proximitat han propiciat aquesta situació, que anirà a més i que també afecta un deteriorament del servei i l’atenció a les zones urbanes, on ja és habitual veure cues davant de les poques sucursals que queden obertes. Però la situació més complicada es dona als pobles on a més hi ha una població envellida amb menys facilitats de desplaçament i també amb menys possibilitats per accedir a la banca digital, tant pel seu desconeixement com perquè hi ha zones a les quals encara no arriba la banca digital.

Per als bancs ja no és negoci mantenir sucursals o serveis en pobles poc habitats i els afectats han de buscar alternatives com per exemple encarregar les gestions o deixar la seua targeta a persones de confiança, perquè és més risc tornar al passat i guardar molts diners a casa, tenint en compte que també la seguretat en zones rurals ha anat a la baixa. S’estudien alternatives com habilitar els serveis postals igual com han fet a Austràlia o Irlanda, però de moment més de 38.000 lleidatans estan sense aquest servei.