Tercera edat, un repte a afrontar

Desconeixem en el dia d’avui quines han estat les circumstàncies de la mort d’un matrimoni en un cèntric pis de Balaguer i si hi ha hagut intencionalitat, accidentalitat, malaltia, voluntat o simplement mala sort, però qualssevol de les possibilitats són igual de tristes i desesperançadores. La crisi de la Covid ha visibilitzat la problemàtica social que tenim tots amb les nostres persones grans. Viure a la casa pròpia amb cuidadors, siguin de la família o no, o residències són les úniques alternatives amb què compten les persones que per edat ja no tenen l’autonomia ni la mobilitat per afrontar amb seguretat i confort la quotidianitat.

A Lleida, cada vegada hi ha més persones que viuen soles i en els pròxims quinze anys aquesta tendència anirà a l’alça. Segons una projecció de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), d’aquí al 2033 hi haurà un total de 66.038 llars unipersonals a la província de Lleida, xifra que suposa un increment del 30 per cent respecte al 2018, amb 51.000. Les xifres mostren que els lleidatans que viuen sols han augmentat un 13% en només quatre anys, ja que el 2014 hi havia 45.200 llars unipersonals a Ponent i el Pirineu, a les quals s’ha de sumar, en xifres molt similars, llars amb només dos persones.

Les entitats socials alerten sobretot de la solitud amb què aquests veïns s’enfronten a les seues necessitats del dia a dia, de la malaltia i cures o del futur pròxim. Segons l’INE, tres de cada deu llars unipersonals de la província de Lleida són de persones majors de 65 anys, amb un total de 16.100. Es tracta de ciutadans solters, separats o que s’han quedat viudos i no conviuen amb cap fill o familiar.

Viure sol en la joventut o la maduresa és una opció com una altra qualsevol, però més enllà dels 80 anys és una complicació a la qual s’ha de donar resposta. Les administracions tenen l’obligació, moral i política, de buscar ampliar el ventall de possibilitats de viure la tercera edat amb la dignitat que mereixen aquests ciutadans, perquè si bé és cert que molts ajuntaments, entitats socials i la mateixa Generalitat disposen de serveis de cuidadors i d’alarma davant de qualsevol perill, falten estructures i personal per donar l’abast a les seues moltes necessitats.Ajuntaments actiusDavant de vicissituds meteorològiques com la que estem travessant, amb l’asfixiant onada de calor, es posa en relleu la importància dels serveis de proximitat que ofereixen els ajuntaments. A Lleida, ja són diversos els que han decidit obrir les piscines de forma gratuïta i altres que han iniciat el servei d’atenció a les persones amb pobresa energètica, a les que viuen soles, etc.

En la contrarietat es dona més valor als consistoris actius..