Certificat Covid versus drets individuals

Un any i mig després de l’inici de la pandèmia de Covid, ha quedat clar que la forma més efectiva per frenar-la és la vacunació, que és a més la millor garantia perquè la vida social i econòmica pugui tornar a la normalitat, després de la crisi provocada pels confinaments i les restriccions aplicades a activitats no essencials. Aquesta situació ha portat governs de diversos països i la Unió Europea a apostar pel denominat certificat Covid com a requisit obligatori per a la mobilitat o per accedir a actes d’oci, culturals o fins i tot a bars i restaurants. Aquest document constata que el ciutadà ha rebut la vacuna, ha passat la malaltia o bé s’ha fet una prova que acredita que no està contagiat.

La UE el va instaurar a començaments d’aquest estiu per a tots els que volguessin viatjar entre els diferents països. A França és obligatori per entrar a bars i restaurants, per viatjar en tren i avió, per accedir a qualsevol esdeveniment o entrar com a visitant a les residències i hospitals. A Espanya, diverses comunitats autonòmiques van aprovar aplicar-lo per entrar als establiments hostalers, però la Justícia ja l’ha anul·lat a Andalusia, Canàries, Cantàbria i Galícia, a l’entendre que vulnera drets fonamentals com el de la intimitat.

El certificat Covid posa sobre la taula com de difícil resulta fixar el límit entre els drets fonamentals individuals i els col·lectius. Com donem compte a la nostra edició d’avui, advocats experts en la matèria dubten del seu encaix legal a Espanya, perquè no hi ha una legislació que l’empari, a més de considerar que pot vulnerar drets bàsics. Davant d’aquesta situació, el més raonable seria que els poders públics abordessin aquest repte buscant el màxim consens polític i comptant amb la cooperació de professionals competents en aquest àmbit, però per desgràcia no sembla que això hagi de ser així.

De tota manera, amb independència que hi hagi o no certificat Covid, els ciutadans han de tenir clar que els fets demostren que la vacunació és la millor arma contra la pandèmia.El pàrquing de l’ArnauHaver de pagar per aparcar per anar a l’hospital és una cosa que no agrada a gairebé ningú. És el que passa a l’Arnau de Vilanova, però tampoc està de més recordar l’odissea que suposava poder aparcar abans que hi hagués l’actual pàrquing. Ara bé, crida l’atenció que les tarifes hagin augmentat el doble que l’IPC des que es va estrenar, el 2008, que hagi apujat el preu dels abonaments per al personal en plena pandèmia i que també cobri fins i tot membres de l’equip de trasplantaments.

La política tarifària del pàrquing del principal hospital públic de Lleida no hauria de ser la mateixa que la de qualsevol altre..