Por al cos

El centre de Barcelona va viure ahir una situació de pànic que, afortunadament, va resultar ser una falsa alarma.

Poc abans del migdia, una suposada explosió en un cèntric hotel de les Rambles, al carrer Boqueria, va fer activar tots els ressorts de les forces de seguretat i va activar els protocols antiterroristes. Aquest fet, juntament amb la sortida de l’esmentat establiment d’un home ensangonat, feien presagiar el pitjor.

I tot això ocorria quan faltava un dia per commemorar, avui, el quart aniversari dels terribles atemptats succeïts tant en aquesta artèria principal de la capital catalana com a Cambrils.

La situació d’alarma es va desactivar quan les forces de seguretat van comprovar que la suposada explosió no era sinó fruit d’uns efectes pirotècnics d’un carrer adjacent, mentre que l’home ferit havia tingut un accident domèstic a l’hotel en qüestió i es va tallar per la ruptura d’una mampara de la seua habitació. Com diem, per sort, es va tractar d’una falsa alarma però demostra que la por, que és un dels pilars i objectius que pretén el terrorisme en totes les seues modalitats, ens va tenallar durant hores i ja ens temíem el pitjor, revivint les esgarrifoses imatges de les quals vam ser testimonis el 17 d’agost del 2017.

I aquesta és la gran victòria dels terroristes: que perdem el sentit de seguretat al mínim contratemps i que se sembri la desconfiança.

Hem viscut molt de prop diferents atemptats, i de diferent signe, en les últimes dècades i és per tant lògic que s’activin els protocols policials davant de la mínima sospita. Però és reconfortant que, en casos com el d’ahir, es tracti només de falses alarmes.

Els drets de les víctimes

I coincidint amb l’aniversari dels atacs terroristes del 17-A, que recordem que van deixar 16 morts i més de 140 ferits a la capital catalana i Cambrils, representants dels afectats van denunciar ahir que és “estremidor” que hi hagi gairebé 250 víctimes, de les 345 reconegudes segons la sentència de l’Audiència Nacional, que no consta si han estat indemnitzades i assessorades pel ministeri de l’Interior, per la qual cosa la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha penjat els seus noms a la seua pàgina web per intentar localitzar-les, ja que no té altres mitjans per fer-ho pel seu compte.

És vergonyant que, quatre anys després i amb sentència judicial ferma, ferits lleus o amb seqüeles psicològiques traumàtiques no hagin estat ni reconeguts ni assessorats sobre la seua situació i els seus drets. Les administracions han de vetllar per resoldre aquesta situació increïble. Segur que no esborraran els danys soferts, però és la seua obligació mitigar les conseqüències perquè puguin beneficiar-se de les prerrogatives que els corresponen per llei.