Toc de queda i ordre públic

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va reduir ahir dràsticament el toc de queda. El TSJC considera que les limitacions de mobilitat entre la 01.00 i les 06.00 hores només s’hauran d’aplicar en els municipis de més de 5.000 habitants que tinguin una incidència acumulada en set dies de 250 casos per cada 100.000 habitants i no de 125, com va proposar dimarts el Procicat. La Generalitat, que va lamentar que una vegada més els jutges es converteixin en epidemiòlegs, analitza la resolució judicial i busca alternatives.

Així, el toc de queda només afectarà a partir d’avui (en principi fins al 27 d’agost) dos municipis de Lleida –Alcarràs i Balaguer– i disset localitats catalanes més, cap capital de província. Si bé és cert que no correspon a l’aparell judicial controlar la crisi sanitària, també ho és que no es pot utilitzar el toc de queda com a substitut de l’ordre públic, que en definitiva és la funció que exercia en aquests moments la restricció horària nocturna. Amb la Covid en recessió i per sota de 250 casos per cada 100.000 habitants no té gaire sentit prohibir la lliure circulació de persones de nit.

Bastants drets fonamentals hem hagut de cedir durant la pandèmia del coronavirus, tant de mobilitat com d’horaris, sanitaris, educatius i laborals, com per continuar obligats a ser a casa a partir de la una per por que grups de joves es concentrin i beguin al carrer de matinada. La vacunació s’alenteixL’ordre públic és responsabilitat del Govern i aquest ha de prendre les mesures necessàries per garantir el descans dels ciutadans, la llibertat de moviments i el compliment de les mesures Covid sense soscavar llibertats generals. Una vegada dit això, es pot, també una vegada més, apel·lar al sentit comú dels ciutadans, sobretot dels més joves, perquè a les seues mans està en aquests moments evitar que el virus continuï propagant-se i posi en perill la tornada al col·legi al setembre i la mínima normalitat de què gaudim.

Les administracions han d’organitzar, arbitrar i controlar, però el pes actual dels possibles contagis recau en els individus i el seu sentit cívic i social..