AP-2, un greuge que s’ha de compensar

Els lleidatans poden des d’aquesta passada mitjanit circular per l’autopista AP-2 sense pagar el peatge a què s’han vist obligats en els últims 44 anys. Ja dèiem ahir el greuge comparatiu que ha suposat per a les comarques de Ponent que la via d’accés més ràpida a Tarragona i Saragossa hagi estat de pagament durant les últimes quatre dècades, la qual cosa ha implicat una infinitat d’inconvenients, tant econòmics com socials per a la nostra connexió amb el port de Tarragona i comarques limítrofes, sense oblidar evidentment les vides que s’han quedat a l’N-240. El Govern central va aixecar per fi les barreres d’una autopista més que amortitzada per la concessionària.

Estem completament d’acord amb la ministra de Transport en el fet que aquest model està totalment caducat i que cal obrir un debat de com ha de pagar-se la conservació, manteniment i serveis. Però una vegada els peatges històrics de Catalunya arriben a la fi, convé que a més d’acordar com es finançaran a partir d’ara, es posi sobre la taula la necessitat que les infraestructures no siguin només eixos de passada, sinó elements vertebradors i enriquidors del territori. Lleida porta molts anys amb dèficits endèmics de comunicacions, tant a la muntanya com al pla; sense rodalies ferroviàries modernes, ni a la línia de Manresa ni de la costa, i fins i tot la connexió principal amb Barcelona, l’autovia A-2, va costar un calvari acabar-la.

Aquesta nova carretera ràpida lliure de peatge que avui s’estrena s’ha de convertir en una oportunitat de progrés i seguretat. Totes les administracions s’hi han de comprometre.L’Afganistan i OccidentL’11 de setembre del 2001 va conduir a la guerra més llarga que hagin protagonitzat els EUA en la història. L’atemptat a les Torres Bessones, l’avió que es va estavellar contra el Pentàgon i el que es va estavellar en un camp de Pennsilvània van desencadenar el nacionalisme nord-americà, ensopit després de perdre la guerra del Vietnam, que va costar la vida a 60.000 nord-americans i en va ferir 300.000 més.

L’integrisme islàmic va tornar a despertar els tambors de guerra, però primer Trump i ara Biden han arribat a la conclusió que els costos de la intervenció a l’Afganistan eren més alts que els beneficis, tant econòmics com en vides nord-americanes, i han deixat el país en mans dels talibans. Correspon ara a l’ONU i a tots els països del món compromesos amb la democràcia, entre els quals els Estats Units, el fet d’obligar aquests guerrillers de la fe a complir el mínim respecte a les llibertats i els drets humans per a qualsevol interlocució amb la comunitat internacional. Qualsevol pacte o cessió a aquest règim integrista seria una vergonya.