Les connexions necessàries de l’AP-2

El final del peatge de l’autopista que uneix Lleida amb Tarragona i la Costa Daurada, per la part catalana, i amb Saragossa, cap a l’Aragó, té sobre la taula diversos comptes pendents. El primer i més important per a les comarques de Ponent és com aprofitar aquesta carretera d’altes prestacions, fins ara només una via de passada, per vertebrar el territori i crear progrés. Per a això, és prioritari obrir connexions directes amb les poblacions que actualment no les tenen i fer-les útils per als seus veïns.

La diputació de Lleida va presentar ahir un projecte per construir quatre nous accessos i la reforma d’un d’existent entre el Segrià i les Garrigues. Es tracta d’un estudi de la corporació que calcula que d’aquests nous accessos es podrien veure beneficiats 24 municipis de forma directa i una cinquantena de l’entorn. Un dels objectius és “lluitar contra la despoblació”, va indicar el president, Joan Talarn, que també veu possibilitats de promoció turística i industrial.

Encara no s’han facilitat detalls del cost econòmic que podria tenir aquest projecte, però la proposta es traslladarà als ministeris competents perquè ho valorin i financin. Bona iniciativa, sens dubte, perquè és el paper que correspon a la Diputació, com a ajuntament d’ajuntaments de Lleida. Ara bé, a qui competeix sufragar aquestes noves connexions és a l’Estat pel greu dèficit viari que Ponent ha suportat, mentre la seua única connexió ràpida amb Tarragona era de pagament.

El greuge comparatiu patit pel Segrià i les Garrigues s’ha de compensar d’alguna manera i ja que en un màxim de quatre anys aquesta i la resta d’autovies i autopistes es finançaran una altra vegada directament pels usuaris, la millora i aquestes connexions són més urgents que mai, sense oblidar que l’N-240 no pot ara caure en l’oblit. El túnel del coll de Lilla serà una gran pas, però entre Montblanc i Lleida els dos carrils continuen sent un hàndicap per al trànsit i la seua seguretat. Sigui traspassant-la a la Generalitat i amb recursos, com les autopistes basques, o en mans encara del Govern espanyol, ambdós eixos viaris han d’integrar-se també a la futura xarxa de transport públic que és prioritari crear i incentivar.Suïcidi juvenilLes temptatives de suïcidi i autolesió en població infantil i juvenil han augmentat un 250% a causa de la pandèmia, segons alerten els experts, que demanen més mitjans per fer front a aquesta “epidèmia silenciosa”.

El suïcidi és la principal causa de mort no natural entre joves de 15 a 29 anys. Són dades per reflexionar i sobretot per actuar. Una societat que permet aquest panorama desolador entre els joves veu compromès el seu futur.