La casa per la teulada i suspens general

El 2 d’agost semblava que el pacte entre la titular de Transports del Govern espanyol, Raquel Sánchez, i el conseller d’Infraestructures de la Generalitat, Jordi Puigneró, era sòlid i que desembocaria en la tan sol·licitada des de fa molts anys ampliació de l’aeroport del Prat, a través d’una tercera pista que pogués acollir més vols intercontinentals, i homologar-se així als de les principals capitals europees.

L’acord venia a complir les peticions de més de dos-cents empresaris catalans que des de fa anys perseguien una equiparació de l’aeroport de Barcelona amb el de Madrid. Al document inicial no es parlava de la Ricarda ni de l’afectació a aquesta llacuna artificial, procedent de la desembocadura del riu Llobregat i inclosa al PEIN i la Xarxa Natura 2000, i es deixava per més endavant la concreció de l’afectació mediambiental en aquest espai i com superar-la o compensar-la.

Impacte que, val a recalcar-ho, havia de revisar, avalar o reordenar la Comissió Europea, com va fer amb les aus del Segarra-Garrigues, per posar un exemple.

Aquest anunci d’una inversió milionària de 1.700 milions d’euros i centenars i fins i tot milers de llocs de treball es va fer sense ni una exposició prèvia als ajuntaments afectats o ecologistes i molt menys un debat sobre l’economia del present i del futur a què aspira Catalunya. .

Com era lògic, quan un comença una casa per la teulada, els fonaments difícilment aguanten.

Si a això li afegim les pugnes polítiques entre tots dos governs i les sensibilitats diferents tant dins de l’executiu espanyol com al català, ja tenim el còctel que ha acabat per aparcar el projecte abans de començar-lo. La ministra Sánchez, que es va reunir amb Puigneró i altres membres de les dos administracions abans d’anunciar l’ampliació, ara trenca el pacte unilateralment per quatre tuits i tres declaracions públiques. Lamentable.

Per la seua part, el Govern català comparteix responsabilitats perquè no es pot estar a missa i repicant. Així, mentre alguns consellers apostaven per intentar corregir l’impacte ambiental a la Ricarda al pla director, altres ja anunciaven que anirien a la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport.

Iniciativa per Catalunya ja va cometre l’error de ser govern i oposició al tripartit de Pasqual Maragall i ja saben vostès com ho va pagar.

Per no parlar de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que obertament s’oposa al projecte i hi fa campanya en contra. Tots els ciutadans volen preservar el medi ambient, utilitzar el transport públic i reduir els índexs de CO2 que amenacen el planeta, però precisament perquè som al segle XXI hem de trobar la manera tècnica i estructural de salvaguardar l’entorn natural que ens envolta sense deixar de crear riquesa i progrés per als ciutadans. Aquesta és la responsabilitat de governar.