Diada Nacional de reflexió

De tots els avatars històrics es poden treure conclusions i aquesta Diada que avui torna a posar sobre la taula el passat, el present i el futur de Catalunya hauria de servir per fer una reflexió conjunta d’on som, on volem anar i els mitjans a utilitzar perquè tots puguem girar el full de la confrontació directa o indirecta amb l’Estat per centrar-nos en el progrés i el benestar dels ciutadans. En primer lloc, els episodis viscuts el 2017, les lleis de desconnexió, la declaració fugaç i no publicada al DOGC d’independència, el referèndum, la crispada reacció del Govern espanyol, les amenaces del rei Felip VI i els judicis, exilis i sentències posteriors contra els líders del procés no han servit per trobar el camí per resoldre el conflicte polític existent entre Catalunya i Espanya. .

Tampoc han variat gaire les majories que a la mateixa Catalunya volen coses diferents. Una meitat, avui el 52%, la independència, i la resta, seguir amb l’autonomia buscant una entesa que millori el finançament dins del regne d’Espanya. I ara, després d’un període convuls i de més frustracions col·lectives que d’alegries, ens situem a les portes d’un diàleg entre els dos governs que, almenys, no parteix de l’amenaça i la judicialització i càstig de qualsevol dissidència.

L’esperança en aquesta nova etapa s’ha de basar en el fet que un 80 per cent dels catalans, tots els partits independentistes, més els socialistes i comuns, estarien d’acord d’alguna manera que correspon als ciutadans de Catalunya decidir el seu futur i aquesta proporció és un gran aval que ha de saber gestionar-se. El consens és gran en aquest amplíssim ventall ciutadà i ideològic en temes referents a la preservació de la llengua i la cultura catalana, la immersió lingüística, el dèficit fiscal que suporta aquest país des de fa dècades i que l’educació, la sanitat, el teixit empresarial i la innovació tecnològica i científica han de continuar sent el motor que ha fet de Catalunya un dels territoris més pròspers d’Europa. .

És evident que el 52 per cent que vota independència aspira que sigui la Generalitat la que decideixi inversions, infraestructures o aeroports sense la gestió tutelada de l’Estat, com també ho és que molts d’altres rebutgen qualsevol possibilitat de canvi legislatiu o constitucional perquè Catalunya deixi de ser una autonomia. Sempre hi haurà minories, que mereixen tot el respecte, perquè precisament la maduresa d’una societat es pot mesurar per aquesta consideració a la pluralitat política i social, però a qui correspon dialogar, bastir ponts i trobar sortides a la cruïlla actual és als governants, els d’aquí i els d’allà. Per tant, posin-s’hi i trobin una solució en la qual la majoria pugui sentir-se còmoda.

És la seua obligació com a representants dels ciutadans..