Curs escolar amb reptes més enllà de la Covid

El curs escolar que comença avui serà el tercer marcat per la Covid. El primer va ser el 2019-20, l’últim trimestre del qual es va impartir íntegrament per via telemàtica al tancar tots els centres. El curs passat, les classes van tornar a ser presencials per a tots els alumnes d’educació obligatòria, des d’Infantil fins a l’ESO, mentre que a Batxillerat i FP es van combinar amb les telemàtiques i a la universitat aquestes últimes van ser majoritàries, excepte per als alumnes de primer i de segon, que també van tenir les dos versions.

L’experiència de l’últim any va demostrar que, si es fan les coses bé, la pandèmia no és cap obstacle insalvable perquè els estudiants siguin a les aules.

I pel que sembla fins ara, l’ensenyament presencial continua sent millor que el telemàtic per a l’aprenentatge. No només a Infantil i Primària, en què resulta més difícil impartir el segon per la curta edat dels nens, sinó fins i tot a la universitat, on molts estudiants es queixen que la docència a distància deixa molt a desitjar.

A més que hi ha molta menys interacció amb els companys i els professors, la majoria d’aquests no estan preparats per fer una classe d’aquesta manera.

A diferència de fa un any, ara un bon nombre dels alumnes majors de dotze anys ja estan vacunats amb la pauta completa, per la qual cosa teòricament estan immunitzats contra la Covid o, com a mínim, és altament improbable que puguin patir una infecció greu per aquest virus. A Lleida, són un 56,7 per cent dels joves de dotze a dinou anys.

De moment, la mascareta continuarà sent obligatòria als centres, mentre que altres mesures s’han flexibilitzat i és d’esperar que encara se suavitzin més o s’acabin retirant al llarg dels propers mesos si es confirma que la vacunació general fa que la pandèmia quedi una vegada per sempre sota control.

Això també ha de permetre que l’aspecte sanitari passi a un segon pla per abordar qüestions que ara han quedat una mica en segon pla. Una, que ha quedat patent durant les últimes setmanes, és que després que les administracions, diverses institucions i els mateixos centres hagin treballat durant anys per prestigiar la Formació Professional, resulta que no hi ha prou places per atendre la demanda, un dèficit que s’ha de corregir i que no pot cobrir-se, com s’ha fet en bona mesura ara, ampliant el nombre d’alumnes per grup de trenta a trenta-tres, amb la consegüent massificació.

Una altra és la lluita contra la segregació escolar per evitar que els alumnes de famílies amb més dificultats socioeconòmiques es concentrin en determinats centres.

I en un àmbit més general, s’ha d’insistir que el finançament del sistema educatiu continua estant per sota de la mitjana europea, la qual cosa afecta tots els nivells. D’això en pot donar fe la Universitat de Lleida, abocada a difícils equilibris econòmics.