L'escàndol del preu de la llum

El preu a l’engròs de l’electricitat va marcar ahir un nou rècord de 173 euros per MWh, la qual cosa representa un 253 per cent més que fa un any en una espiral que s’ha accentuat en els últims mesos sense que el Govern central hagi sabut frenar-la.

Va aprovar una reducció temporal de l’IVA del 21 per cent, que estava entre els més alts d’Europa, però la rebaixa va ser ràpidament absorbida per l’increment del preu de la llum i ara ha anunciat noves mesures amb una retallada de 3.200 milions a les elèctriques per intentar que a final d’any el preu de la llum estigui al nivell del 2018, quan va arribar Sánchez al govern. Ho té complicat perquè, a més de les rebaixes fiscals aprovades i la retallada als beneficis extra de les elèctriques, necessitarà un descens significatiu del preu a l’engròs quan la tendència dels mercats és que es mantinguin a l’alça de cara a l’hivern per la pujada del gas i pel mateix sistema de fixació de preus en subhastes cegues en què el govern espanyol té poca capacitat d’influir.

Els preus es fixen en subhastes i per hores segons oferta i demanda en l’anomenat Operador del Mercat Ibèric d’Energia i la perversitat del sistema per al consumidor és que l’última energia a entrar en el sistema, la més cara, és la que marca el preu per a totes les fonts d’energia.

Es col·loca primer l’energia procedent de les renovables, la més barata, després la nuclear i la hidroelèctrica i finalment les del carbó i el gas, que són les més cares i fixen el preu per a tothom. Segons la gràfica descripció d’un expert paguem tota la carn a preu de filet.

Quan no es necessita gas i són suficients per proveir el mercat les energies barates, renovables, nuclear o hidroelèctrica, el preu final de l’electricitat és més barat, però estem en una espiral en què el preu del gas puja per la demanda xinesa, la política de Putin i l’escassetat a Europa i en conseqüència el preu final es dispara ajudat perquè també a les elèctriques els va bé i no hi ha a Espanya una empresa amb participació pública que ajudi a la regulació com succeeix en altres països europeus.

El resultat és que Espanya és entre els països amb l’electricitat més cara i on les elèctriques obtenen més beneficis i si no es canvia el sistema de fixació de preus i s’aposta per les energies barates, tota la resta seran pedaços per trampejar el temporal.

Les mesures aprovades pel Govern central van en la línia de retallar beneficis a les elèctriques per la pujada dels drets d’emissió de C02, també a l’alça, i per la pujada del gas, la reducció de la fiscalitat, l’exigència de subhastes a llarg termini que puguin abaixar preus i el control de desembassaments per part de les elèctriques per maximitzar beneficis, però caldrà veure si són suficients i no provoquen nous enfrontaments amb les elèctriques que amenacen amb l’aturada de les nuclears..