Futur per al camp

El curs escolar es va encetar la setmana passada en les diferents modalitats, des de l’educació primària fins a la universitària, així com en altres cicles formatius.

Un, vital per al futur de les comarques lleidatanes així com per a altres zones catalanes que basen la seua economia en el sector primari, fa referència a les escoles agràries en les quals es formen els futurs agricultors i ramaders, així com els tècnics d’aquestes matèries. Sembla que aquest tipus de formació va consolidant-se d’acord amb les dades de les quals donàvem compte dissabte.

Les catorze escoles agràries de Catalunya van reprendre les activitats docents amb un total de 734 alumnes inscrits, cosa que implica un increment de gairebé el set per cent en comparació amb el curs anterior, una xifra que convida a l’optimisme de cara al futur del sector primari.

Una altra dada positiva és que el 25 per cent d’estudiants són dones, que van guanyant protagonisme en un sector del qual sempre han estat partícips encara que en massa ocasions amb poc protagonisme públic malgrat el seu rellevant i imprescindible paper en tot el procés productiu. Així les coses, sembla assegurada la continuació d’un relleu generacional al camp adaptat als nous temps.

Cal seguir en aquesta línia fent programes educatius atractius per captar cada vegada més alumnes que assegurin una continuïtat i una modernització de l’agricultura i la ramaderia, sectors que no s’assemblen en res als de només fa unes dècades i que han de continuar adaptant-se als temps i a les noves necessitats de la societat actual..

El món al revés

Hem analitzat i criticat els botellons que s’estan succeint aquest estiu en diferents punts de la geografia catalana (arribant fins i tot a denunciar-se una violació en el de dissabte a la UAB) sense respectar les mínimes normes sanitàries imposades per evitar la propagació de la pandèmia, però les imatges que ens arribaven ahir des de Tiana, amb desenes de joves obligant els policies a fugir després de llançar-los objectes i arribant a ferir tres efectius, ja superen tot el que hem vist fins ara.

El comportament incívic dels protagonistes dels aldarulls és absolutament injustificable i ens fa reflexionar ja no només sobre quin món deixem als nostres fills, sinó sobre quins fills deixem al món. Davant d’aquestes situacions, i malgrat que no és la solució definitiva, és necessari permetre la reobertura del lleure nocturn, que al seu torn és un dels més perjudicats per la pandèmia. Catalunya és una de les poques comunitats autònomes que encara mantenen el veto malgrat les reiterades peticions en aquest sentit, tant del sector com des de diferents administracions. Ja seria hora que això canviés.