Claus per al final de la pandèmia

L’Organització Mundial de la Salut creu que entre el mes de febrer i març de l’any que ve el virus estarà controlat i podrem tornar a la normalitat d’abans de la pandèmia a tots els sectors de la nostra societat.

Els indicadors, almenys els del món occidental, corroboren el descens gradual de la Covid-19. Rebrot, incidència acumulada, PCR positives i nombre d’hospitalitzats i crítics a les UCI apunten al final del malson, que ha deixat 879 víctimes mortals a les comarques de Ponent, gairebé 24.000 a Catalunya, 86.000 a Espanya i 4,7 milions al món, segons les xifres oficials.

Però abans que això passi, queden algunes assignatures per aprovar i preguntes per respondre.

En primer lloc, hem d’augmentar la immunitat poblacional, tant aquí com a la resta del món, perquè, en cas contrari, qualsevol varietat del virus que arribi pot tornar a obligar-nos a retrocessos que difícilment serien assumibles, tant econòmicament com psicològicament, per no parlar de l’estrès sanitari que tornaria a comportar. També a nivell mundial seria indispensable aclarir la incògnita de si hem de sotmetre’ns o no a noves dosis de record per prevenir rebrots i, evidentment, fer arribar les vacunes arreu del món, perquè amb els nivells d’inoculació actual del Tercer Món difícilment podem considerar-nos segurs.

Zona catastròfica D’altra banda, cal que totes les administracions, empreses privades i ciutadans intentem no oblidar les lliçons que el coronavirus ens ha ensenyat, des de la importància de la inversió sanitària, tant en investigació com en atenció primària i hospitalària, com l’essencial que és la potenciació del teletreball, que disminueix la contaminació ambiental de forma dràstica i obre moltes possibilitats laborals impensables fa només unes dècades.

Pel que s’ha detectat aquests dies referent al trànsit –ahir es complia precisament el Dia Mundial sense Cotxes–, de moment el virus no ens ha servit de res perquè una vegada finalitzades les restriccions, el nivell de circulació és fins i tot superior al d’abans de la pandèmia. Mala notícia que en cap cas és imputable a la ciutadania, sinó als endèmics dèficits del transport públic i a la por de les aglomeracions.

Temps tindrem per analitzar el que hem viscut i posar els mecanismes correctors de cara al futur, però el que està clar és que no hauríem de girar full sense convertir aquesta desgràcia en una oportunitat de millora d’ara endavant..