Prudència amb els patinets

Una dona de setanta-vuit anys que va ser envestida per un patinet elèctric dimarts passat a l’avinguda Catalunya s’ha convertit en la primera víctima mortal dels anomenats Vehicles de Mobilitat Personal a Lleida al perdre la vida dimecres a conseqüència de les ferides que va patir.

A Espanya, l’informe Mapfre recull que durant l’any passat van haver de lamentar-se sis defuncions en accidents amb aquest tipus de vehicles, la circulació dels quals ha augmentat progressivament, i el més significatiu és que el nombre d’accidents va augmentar aquest exercici en un 36 per cent, encara que només es recullen els casos mediàtics perquè no hi ha un registre oficial de dades de sinistralitat, i afortunadament la majoria d’accidents són lleus. Però sí que hi ha una percepció que estem davant d’un problema nou, perquè la proliferació d’aquests vehicles per les nostres ciutats representa un nou factor de risc que afecta especialment els vianants, i el sector més fràgil.

Des del novembre de l’any passat és vigent una modificació del reglament de vehicles que marca un límit de velocitat en vint-i-cinc quilòmetres per hora, l’obligatorietat del casc, la circulació per carrils bici i calçades i no per voreres i la prohibició de circular més d’una persona a cada vehicle, però la millor prova que no es coneix prou la normativa és que només des d’inicis d’any la Guàrdia Urbana de Lleida ha imposat 370 multes per infraccions amb aquests vehicles de mobilitat personal, malgrat que no estan aplicant el reglament amb rigidesa i prefereixen apostar per la pedagogia.

En qualsevol cas, segueix sense regular-se la implantació d’una assegurança obligatòria, que ja és vigent a França, i la possibilitat d’exigir un certificat de circulació per habilitar el seu ús. La realitat, una vegada més, va al davant de les normes.

I evidentment, no es tracta de criminalitzar els patinets, que representen una alternativa a la saturació de vehicles, a la contaminació i que ajuden en la racionalització de trànsit en una ciutat com Lleida, on són una forma eficient de desplaçament, però sí que cal exigir prudència i respecte a les normes per evitar com succeeix en algunes grans ciutats que les calçades i fins i tot les voreres es converteixin en una jungla en la qual surten perdent els més febles davant dels més forts.

L’alternativa de Correus Cal aplaudir la iniciativa de Correus d’instal·lar caixers automàtics en pobles que s’han quedat sense oficina bancària.

De moment, serà en deu pobles de Lleida i en 1.800 municipis de tot l’Estat i és una bona manera de combatre l’exclusió financera que pateixen i oferir uns serveis mínims. Tant de bo que la iniciativa s’estengui.