La detenció de Puigdemont

La detenció de l’expresident Puigdemont a l’illa italiana de Sardenya, on anava per participar en un acte cultural, és la millor demostració que, a Espanya, la política va per un camí i la justícia per un altre de molt diferent i de vegades fins i tot contradictori. Puigdemont va ser arrestat per les autoritats italianes a l’aterrar a l’aeroport de l’Alguer en compliment de l’euroordre de detenció del jutge Llarena del 2019 i posat a disposició dels jutges de la Cort d’Apel·lació de Sàsser, que el van deixar en llibertat sense mesures cautelars ahir a la tarda, a l’espera que el 4 d’octubre es decideixi sobre l’euroordre espanyola. Cal preguntar-se per què el van detenir a Itàlia i no a França, on va estar fa uns dies, i sobretot si estaven vigents o no les euroordres.

Des del Suprem s’assegura que sempre han estat vigents, però la defensa de Puigdemont afirma que havien quedat anul·lades el mes de juliol passat quan el Tribunal de Justícia de la UE va dir que no hi havia risc de ser arrestat, tesi que fins i tot va sostenir a les seues al·legacions l’advocada de l’Estat (que és qui representa Espanya al tribunal europeu) explicant que, mentre no es dirimissin les qüestions prejudicials, cap jutge europeu executaria l’euroordre, per la qual cosa no calia tornar-li la immunitat. . No ha estat així i en aquesta interpretació rau la clau jurídica de l’assumpte, sembla evident que el Suprem i l’advocacia de l’Estat no coincideixen i s’haurà de veure si els jutges italians coincideixen amb els belgues i alemanys, que ja es van pronunciar per la llibertat de Puigdemont quan va ser detingut als seus territoris, si els tribunals europeus concedeixen les mesures cautelaríssimes i la seua immunitat com a eurodiputat o si al final el Tribunal de Sàsser atén la petició del Suprem i entrega Puigdemont a la justícia espanyola, opció que sembla la menys previsible, tenint en compte els precedents, la condició d’eurodiputat i la seua posada en llibertat d’ahir. Però si embolicada està la interpretació jurídica del cas, més meridiana és la lectura política que la detenció ha arribat en un moment gens oportú per al procés de diàleg obert entre els governs de Sánchez i Aragonès i que només afavoreix els que des d’aquí insisteixen en el fet que amb Espanya no hi ha res de què parlar i volen que torni la tensió als carrers i als que, des d’allà, només saben reclamar mà dura i immobilisme per resoldre el conflicte. I els grans perjudicats són els auspiciadors del diàleg: el president Pere Aragonès, perquè veu qüestionada la seua bona voluntat i perquè si la manté haurà de suportar atacs des del mateix independentisme, i Pedro Sánchez, perquè sense el suport d’ERC pot veure perillar els pressupostos, l’estabilitat parlamentària i la seua aposta per la política per resoldre la qüestió catalana.