Nits de festa que deixen ressaca

La plaça Espanya de Barcelona va acabar convertida en un abocador després de la primera nit de la Mercè. I el que és pitjor, la ressaca del macobotelló que va reunir 40.000 joves malgrat la pandèmia va deixar un balanç de quaranta-tres ferits, vint detinguts, una possible agressió sexual, el Palau de Congressos amb els vidres trencats, arbres incendiats, comerços saquejats... Es va instar els polítics a reobrir l’oci nocturn abans del que recomanaven les autoritats sanitàries perquè es creia que seria una manera eficaç de posar fi als botellons, però no ha estat així.

I el fenomen no és exclusiu de grans ciutats. La canalització del Segre, a Lleida, o els carrers de la Seu d’Urgell, Agramunt i Alpicat han estat recentment escenaris d’aldarulls, tot i que no tan greus com els de la Mercè o la festa del Campus de l’Autònoma de la setmana passada. En pocs anys, el món de la nit ha experimentat un canvi que va més enllà de les modes.

Primer van tancar les macrodiscoteques, però va ser només la punta de l’iceberg. Es va dir que va ser cosa de la crisi del 2008 i del 2.0, que permetia als joves relacionar-se d’una altra manera. Però “todo pasa y todo queda”, com en el vers d’Antonio Machado, i encara que la nit s’hagués transformat radicalment, no havia perdut la seua essència.

Es va passar de macrodiscoteques a macroconcerts i festivals. Hi va haver una tornada a la tribu dels vuitanta, a buscar ambients afins musicalment i culturalment. I això es va traduir en l’auge dels pubs i en més implicació en les festes populars.

Però va arribar la pandèmia i ho va trastocar tot i han tornat a canviar les regles del joc. El botelló ha deixat de fer-se entre amics, en petits grups, per recuperar el testimoni de macrodiscoteques i festivals. Els sociòlegs diuen que no és només una qüestió econòmica o de restriccions horàries, sinó que encara que les noves generacions tinguin la mateixa necessitat de relacionar-se que les anteriors, les xarxes socials els permeten fer-ho a distància.

Un no s’ha de posar al dia perquè parlen a través de la pantalla sempre que senten necessitat de fer-ho, així que surten menys i més tard però la festa és més salvatge. I aquí s’entra en un terreny pantanós en el qual la violència i l’incivisme haurien de marcar les línies roges. El debat és complex i difícil de resoldre però, com a societat, hem d’abordar-lo com més aviat millor perquè se’ns escapa de les mans.Per una cultura de proximitatFerran Aixalà, pallasso, guionista i ànima de Pastorets Rock, va reivindicar al pregó que va obrir les Festes de la Tardor la cultura per garantir la salut mental de la societat.

Una cultura de proximitat, segura i amb personalitat pròpia. “No fallem als grups locals”, va demanar. Imprescindibles.