EDITORIAL
La Fira torna amb força
Torna la Fira de Lleida i és una excel·lent notícia per avançar cap a la normalitat que ens havia trencat el maleït virus que ens ha tingut un any i mig tancats, amb la salut en suspens i l'activitat econòmica alentida, obligant a adaptar-se com en l'edició de l'any passat a formats digitals per mantenir una fira més aviat testimonial. Però aquest any la Fira de Sant Miquel torna amb tota la força possible, amb presencialitat encara que calgui mantenir mesures de seguretat com el control d'aforaments, les mascaretes o la distància social, i el que és importantíssim, una ocupació plena de l'espai firal, 54.000 metres quadrats en els quals s'instal·laran 290 expositors, 27 menys que a l'última fira anterior a la pandèmia el 2019 i que caldrà recuperar per a posteriors edicions. És importantíssima la positiva resposta de les empreses del sector, però també ho és la voluntat de normalitzar el certamen que des de sempre ha estat tant un motor de l'economia, i especialment l'agricultura lleidatana, com un aparador del seu dinamisme i la seua puixança.
Una cosa que aquest any té especial sentit, perquè la pandèmia va ajudar a posar de relleu la importància d'un sector agrari que es va convertir en baluard i refugi en la fase més dura del confinament, que va saber mantenir l'activitat i garantir el subministrament i que va demostrar una vegada més la seua imprescindibilitat en la nostra societat i la seua capacitat d'adaptació per molt difícils que siguin els temps. . I és bona oportunitat la d'aquest any per fomentar la simbiosi entre els valors tradicionals del sector i l'aposta innovadora i digital que tots hem hagut de fer per millorar la producció i afavorir la comercialització i que pot anar des dels sensors que determinaran el reg segons la humitat fins a la traçabilitat de la fruita o la producció animal detectant origen i evolució, passant per l'adaptació de cultius i els avenços per aconseguir una producció més eficient. La innovació i la digitalització, juntament amb la tan obligada com irreversible internacionalització, seran els eixos d'aquesta Fira que torna amb més expectatives i il·lusió que mai, però no oblidem que l'èxit d'un certamen depèn que els expositors aconsegueixin presentar el seu producte al client i tancar unes vendes que li facin atractiu tornar en l'edició de l'any següent i per això a més de jornades tècniques i superfície es necessiten unes infraestructures que en el cas lleidatà han quedat obsoletes i antiquades. Portem massa temps, més de deu anys, escoltant que la Fira, i Municipàlia que ve després, necessiten amb urgència un nou pavelló, millors infraestructures i menys espais provisionals, però la inversió continua sense arribar i cal insistir que si volem mantenir Lleida com a segona ciutat firal de Catalunya les millores són imprescindibles.
Bona Fira..